El coronavirus deixa en quadro l'oferta d'estiu de música clàssica

El que està clar és que aquest estiu la música clàssica i l’òpera en directe escassejaran a tot Catalunya i, també, a la resta d’Espanya. Els festivals viuen un moment de gran incertesa. Els que no han cancel·lat estan intentant reorganitzar la seva programació amb artistes locals i aforaments reduïts. D’altres continuen a l’espera de les decisions específiques de Sanitat que condicionen l’oferta artística. «Per tirar endavant qualsevol tipus d’espectacle cal atenir-se a unes normes que garanteixin la seguretat del públic, els artistes i els treballadors», afirma Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada i president de Festclásica, l’associació que agrupa 36 certàmens de tot el país.

Situació complexa

Es tracta de directrius que ha d’emetre el Govern depenent de la fase de la desescalada en què es trobi la seu del festival. Això apunta als desplaçaments del públic i els artistes, a l’obertura de les fronteres per a l’arribada dels intèrprets i els espectadors estrangers –tenint en compte les dues setmanes de quarantena i si poden viatjar des dels seus països d’origen–, la contractació de personal auxiliar per desinfectar les sales i els escenaris i altres factors que compliquen encara més la situació.

Tot i que la compareixença en què els ministres de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i Hisenda, María Jesús Montero, van presentar els ajuts a l’àmbit de les arts escèniques i de la música a principis de maig va deixar tranquils els artistes a l’anunciar-se que es podrien acollir al subsidi d’atur –una mesura excepcional per a l’exercici 2021, quedant-ne exclosos els tècnics–, els programadors de música en directe van mostrar la seva decepció, ja que Uribes va afirmar que, en el cas dels festivals, es decidirà «quan arribi el moment». Tampoc es preveia la declaració de força major que permet un estat d’alarma –fonamental perquè els programadors puguin cancel·lar els contractes sense pagar indemnitzacions– i tampoc es va aclarir el tractament de l’impost de societats, de l’IVA o de subvencions directes.

Públic mínim

Però molts festivals no han pogut continuar esperant. L’endemà de la compareixença, Peralada i el dels Jardins de Pedralbes anunciaven la seva cancel·lació. «Els festivals serem els primers que organitzem espectacles que provarem els protocols tant a la sala com a l’escenari, i amb prudència i responsabilitat», continua Oriol Aguilà, que a Peralada espera poder oferir vetllades «en format de cambra retransmeses en streaming en espais del recinte medieval del Carme de Peralada i als jardins. Volem presentar dansa, lírica i diferents formes de música». Seria a partir de la segona quinzena de juliol, amb un públic mínim i com a convidat, «perquè l’artista no tingui la sensació d’estar en un plató de televisió. Sense públic, no hi ha festival».

Festclásica està treballant en un manual que permeti adaptar les normatives sanitàries als festivals que decideixin oferir programació, com passa a Espanya amb la Quinzena Musical Donostiarra i els de Santander, Granada o San Lorenzo d’El Escorial (Madrid). «Estem treballant per activar uns protocols en els accessos, la seguretat, la durada o els serveis complementaris, conjuntament amb el Ministeri de Cultura. L’última paraula la tindrà Sanitat. Els festivals tenim l’avantatge que no som massius i això ens fa més segurs. Això és urgent. El més important és que el 2021 hi siguem tots els que hi érem el 2019».

Oferta reduïda

El Festival de Torroella de Montgrí, que havia de celebrar el 40è aniversari amb una programació especial amb Beethoven com a figura central, no ha cancel·lat ni ajornat. La seva directora, Montse Faura –que, igual com Oriol Aguilà, també va passar la Covid-19–, assegura que, des del 23 de juliol –el mateix dia en què es va inaugurar fa quatre dècades–, volen «dilatar el festival tot un any, fins a finals d’agost del 2021». S’oferirà un documental sobre la trajectòria del certamen –a TV3 i La 2–; un concert sense públic a l’Espai Ter, que s’emetria en directe per ràdio i televisió; una exposició commemorativa i un cicle de conferències que també s’oferirien en streaming.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La Schubertíada de Vilabertran (Girona), un festival centrat en el lied i la música de cambra, s’ha posat de termini fins al 10 de juny per decidir si cancel·la o proposa una oferta reduïda. Presentat al febrer, incloïa 22 recitals entre el 17 i el 30 d’agost. El seu coordinador, Víctor Medem, confirma que és impossible fer-lo com estava planejat «perquè no s’han venut les entrades i perquè van caure les reserves de grups de França, Holanda i Anglaterra. El 24% del nostre públic és estranger». Davant aquest panorama, si no cancel·len, farien un festival reduït, «un parell de caps de setmana i d’acord amb les directrius sanitàries».

«Hauríem de comptar amb el 50% de l’aforament, això és, unes 120 persones, o fer-ho a l’aire lliure». En principi, aconseguiria intèrprets locals i algun estranger que podria venir amb cotxe, suposant que llavors les quarantenes s’haurien aixecat». A favor seu tenen un repertori que no requereix assajos previs. Medem està convençut que a l’agost hi haurà bars funcionant. «Si és així, ¿per què no es pot fer un festival íntim com aquest? De moment, confirma que el 18 i el 25 de juliol faran dos recitals a Valdegovía (Gaubeael), en el cicle que fa anys que la Schubertíada fa al País Basc.