26 maig 2020

Anar al contingut

LA COVID-19 I LA CULTURA

El coronavirus deixa en quadro l'oferta d'estiu de música clàssica

Els festivals lírics que no han cancel·lat intenten reorganitzar els seus programes amb aforaments reduïts i especials mesures de seguretat

Pablo Meléndez-Haddad

El coronavirus deixa en quadro l'oferta d'estiu de música clàssica

EDDY KELELE

La crisi de la Covid-19 no només ha impactat de ple en les temporades d’òpera i concerts a nivell internacional, sinó també en els festivals d’estiu. Les restriccions que s’imposen per evitar els contagis han obligat a cancel·lar l’oferta de la gran majoria. Els pocs que intentaran presentar programació ho faran amb aforaments reduïts i mesures especials de seguretat. Això, si les fases del desconfinament ho permeten.

Molts festivals segueixen a l’espera de les decisions de Sanitat que condicionen l’oferta artística

El que està clar és que aquest estiu la música clàssica i l’òpera en directe escassejaran a tot Catalunya i, també, a la resta d’Espanya. Els festivals viuen un moment de gran incertesa. Els que no han cancel·lat estan intentant reorganitzar la seva programació amb artistes locals i aforaments reduïts. D’altres continuen a l’espera de les decisions específiques de Sanitat que condicionen l’oferta artística. «Per tirar endavant qualsevol tipus d’espectacle cal atenir-se a unes normes que garanteixin la seguretat del públic, els artistes i els treballadors», afirma Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada i president de Festclásica, l’associació que agrupa 36 certàmens de tot el país.

Situació complexa

Es tracta de directrius que ha d’emetre el Govern depenent de la fase de la desescalada en què es trobi la seu del festival. Això apunta als desplaçaments del públic i els artistes, a l’obertura de les fronteres per a l’arribada dels intèrprets i els espectadors estrangers –tenint en compte les dues setmanes de quarantena i si poden viatjar des dels seus països d’origen–, la contractació de personal auxiliar per desinfectar les sales i els escenaris i altres factors que compliquen encara més la situació.

«Per tirar endavant qualsevol espectacle cal atenir-se a unes normes que garanteixin la seguretat del públic, els artistes i els treballadors», diu Oriol Aguilà, president de Festclásica

Tot i que la compareixença en què els ministres de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i Hisenda, María Jesús Montero, van presentar els ajuts a l’àmbit de les arts escèniques i de la música a principis de maig va deixar tranquils els artistes a l’anunciar-se que es podrien acollir al subsidi d’atur –una mesura excepcional per a l’exercici 2021, quedant-ne exclosos els tècnics–, els programadors de música en directe van mostrar la seva decepció, ja que Uribes va afirmar que, en el cas dels festivals, es decidirà «quan arribi el moment». Tampoc es preveia la declaració de força major que permet un estat d’alarma –fonamental perquè els programadors puguin cancel·lar els contractes sense pagar indemnitzacions– i tampoc es va aclarir el tractament de l’impost de societats, de l’IVA o de subvencions directes.

Públic mínim

Però molts festivals no han pogut continuar esperant. L’endemà de la compareixença, Peralada i el dels Jardins de Pedralbes anunciaven la seva cancel·lació. «Els festivals serem els primers que organitzem espectacles que provarem els protocols tant a la sala com a l’escenari, i amb prudència i responsabilitat», continua Oriol Aguilà, que a Peralada espera poder oferir vetllades «en format de cambra retransmeses en streaming en espais del recinte medieval del Carme de Peralada i als jardins. Volem presentar dansa, lírica i diferents formes de música». Seria a partir de la segona quinzena de juliol, amb un públic mínim i com a convidat, «perquè l’artista no tingui la sensació d’estar en un plató de televisió. Sense públic, no hi ha festival».

Festclásica treballa en un manual que permeti adaptar les normatives sanitàries als festivals

Festclásica està treballant en un manual que permeti adaptar les normatives sanitàries als festivals que decideixin oferir programació, com passa a Espanya amb la Quinzena Musical Donostiarra i els de Santander, Granada o San Lorenzo d’El Escorial (Madrid). «Estem treballant per activar uns protocols en els accessos, la seguretat, la durada o els serveis complementaris, conjuntament amb el Ministeri de Cultura. L’última paraula la tindrà Sanitat. Els festivals tenim l’avantatge que no som massius i això ens fa més segurs. Això és urgent. El més important és que el 2021 hi siguem tots els que hi érem el 2019».

Oferta reduïda

El Festival de Torroella de Montgrí, que havia de celebrar el 40è aniversari amb una programació especial amb Beethoven com a figura central, no ha cancel·lat ni ajornat. La seva directora, Montse Faura –que, igual com Oriol Aguilà, també va passar la Covid-19–, assegura que, des del 23 de juliol –el mateix dia en què es va inaugurar fa quatre dècades–, volen «dilatar el festival tot un any, fins a finals d’agost del 2021». S’oferirà un documental sobre la trajectòria del certamen –a TV3 i La 2–; un concert sense públic a l’Espai Ter, que s’emetria en directe per ràdio i televisió; una exposició commemorativa i un cicle de conferències que també s’oferirien en streaming.

Torroella de Montrgí vol dilatar el festival tot un any, fins a l’agost del 2021

La Schubertíada de Vilabertran (Girona), un festival centrat en el lied i la música de cambra, s’ha posat de termini fins al 10 de juny per decidir si cancel·la o proposa una oferta reduïda. Presentat al febrer, incloïa 22 recitals entre el 17 i el 30 d’agost. El seu coordinador, Víctor Medem, confirma que és impossible fer-lo com estava planejat «perquè no s’han venut les entrades i perquè van caure les reserves de grups de França, Holanda i Anglaterra. El 24% del nostre públic és estranger». Davant aquest panorama, si no cancel·len, farien un festival reduït, «un parell de caps de setmana i d’acord amb les directrius sanitàries».

«Hauríem de comptar amb el 50% de l’aforament, això és, unes 120 persones, o fer-ho a l’aire lliure». En principi, aconseguiria intèrprets locals i algun estranger que podria venir amb cotxe, suposant que llavors les quarantenes s’haurien aixecat». A favor seu tenen un repertori que no requereix assajos previs. Medem està convençut que a l’agost hi haurà bars funcionant. «Si és així, ¿per què no es pot fer un festival íntim com aquest? De moment, confirma que el 18 i el 25 de juliol faran dos recitals a Valdegovía (Gaubeael), en el cicle que fa anys que la Schubertíada fa al País Basc.

La situació dels festivals internacionals de clàssica

La situació dels festivals internacionals és una mica més ambiciosa, tot i que ja han anunciat que cancel·laven les seves edicions alguns de tan importants com el wagnerià de Bayreuth (Alemanya), Bregenz (Àustria), Glyndebourne (Anglaterra), Ais de Provença (França) i Orange (França).


Són diversos els que estan intentant salvar els mobles, sempre condicionats per les imposicions dels seus governs quant a distanciament social i higiene. A Itàlia, el primer a anunciar que ajornava la seva programació 2020 fins a l’estiu que ve era el de l’Arena de Verona, el més popular dels festivals operístics. Les ruïnes romanes que l’acullen, un oval amb capacitat per a 15.000 espectadors, li permeten proposar un escenari alternatiu. Habitualment, una de les puntes de l’oval es transforma en un espai escènic, però per a aquest any s’ha decidit realitzar una o diverses gales líriques amb els intèrprets ubicats al centre. Comptarien amb cantants com Marcelo Álvarez, Daniela Barcellona, Plácido Domingo, Anna Netrebko, Leo Nucci, Lisette Oropesa, Saimir Pirgu, Anna Pirozzi, Luca Salsi, Fabio Sartori, María José Siri i Sònia Iontxeva.


Un altre festival que va començar a funcionar amb limitacions de l’aforament, però amb entusiasme, és el de Wiesbaden, a Alemanya, que ahir va estrenar ‘Carmen’ amb Annalisa Stroppa en versió per a piano i que té en cartellera, en aquest mateix format, ‘Tristan und Isolde’ i ‘Arabella’. Al juny manté en cartellera, en escena i amb orquestra i cor, unes quantes funcions d’‘Il Trovatore’ i ‘L’elisir d’amore’.


Tampoc s’ha volgut cancel·lar un dels festivals d’estiu més influents, cars i exclusius de l’àmbit de la música clàssica i de l’òpera com és el Festival de Salzburg, a Àustria, que aquest any es prestava a celebrar ni més ni menys que el seu centenari. El certamen del bressol de Mozart ha decidit realitzar una programació reduïda subjecta a les directrius de seguretat que obliga la crisi sanitària. Dilluns es reuneix el patronat del certamen per ultimar els detalls d’una programació que es presentarà pròximament.


En canvi ja se sap que Roma també oferirà òpera escenificada aquest estiu. El Teatre dell’Opera de la capital romana trasllada cada estiu la seva programació a les termes de Caracal·la, però aquesta vegada, atenent les restriccions de l’aforament i les dificultats que representa l’accés i els moviments dins un recinte tancat, l’òpera ocuparà els jardins de l’emblemàtica Villa Borghese, al final de l’escalinata de la famosa plaça d’Espanya, al cor de la ciutat. Allà s’oferiran, per a un públic de fins a 1.000 persones, diverses funcions de ‘Rigoletto’, dirigit per Daniele Gatti en una nova producció de Damiano Michieletto, compatible amb les mesures de la Covid-19 per als solistes, el cor i l’orquestra. També s’espera poder oferir com a segon títol ‘Il barbiere di Siviglia’ i actuacions del Ballet de Roland Petit.


Al Regne Unit, a més de la cancel·lació del Festival de Glyndebourne, tampoc es realitzaran els de l’Opera Holland Park, Grange Park Opera i Garsington Opera, tot i que fins a finals de maig no es pronunciarà el gegant dels clàssics estivals londinencs: els Proms de Londres, un macro esdeveniment organitzat per la BBC –aquest any s’anunciava entre el 17 de juliol i el 12 de setembre– en espais tan emblemàtics com el Royal Albert Hall. Fonts de l’organització han anunciat que fins a finals de maig no es presentaran les actuacions que s’estan programant, sempre atenint-se a les restriccions derivades de la pandèmia.