Comença el desglaç dels grans museus

Es van quedar congelats el 14 de març amb estat d’alarma i, com han pogut, han sobreviscut virtualment al llarg hivern de la Covid-19. Però, capitanejats per l’IVAM (l’Institut d’Art Modern de València) els grans museus espanyols han iniciat aquest dilluns, en el seu dia internacional, el seu particular desglaç, la seva primavera ajornada.

«Tot es va quedar congelat, el temps es va quedar suspès», explica l’artista Jorge Peris, la inauguració del qual ha sigut la primera postcoronavirus en una de les grans pinacoteques espanyoles. Ni el Guggenheim de Bilbao, ni el Museu de Belles Arts de Sevilla o el Museu Picasso de Màlaga, que podrien haver obert, ho han fet encara i apunten a fer-ho a finals de mes. Per a la primera quinzena de juny està prevista en principi l’obertura del Prado, el Reina Sofia, el Thyssen, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el MACBA.

Els esperen els aforaments reduïts a un terç, els itineraris marcats al terra i les mascaretes i guants obligatoris que han marcat el primer dia l’IVAM i els altres museus de València que han oberts les portes. Ho han fet per rebre un grapat de visitants habituals (i gairebé a tants periodistes a la recerca de les primeres històries amb mascareta en un museu més enllà de les pantalles de les tauletes).

L’Ana i l’Amparo es van escriure diumenge. «Em va dir que obrien l’IVAM i hem vingut», explica l’Ana. També que són ‘fixes’ i que creuen que a usuàries com elles no les afectarà gaire, més enllà de la «incomoditat» de comentar les obres emmascarades. «Però sí en inauguracions i ‘performances’ que ajunten més gent i que són les que atreuen els que no venen tan habitualment’, explica l’Amparo.

La Celia ha vingut amb tres amigues, l’IVAM estava també a la seva agenda abans del coronavirus i assegura que ho continuarà estant. «La mascareta, d’acord, ¿però els guants? És que en un museu no es pot tocar res i són realment incòmodes», recorda. Els fullets estan prohibits. A canvi, l’entrada és (de moment) gratis

Peris no aconsegueix entreveure com conviuran els museus amb aquesta nova realitat. «Estan passant coses, però no sabem què passarà», admet. A ell el decret de confinament el va agafar muntant. «Havíem començat deu dies abans i el 13 va ser l’últim dia que vam poder treballar. Llavors es va crear un temps elàstic que vam aprofitar per parlar, per polir algunes coses. Després, quan es van començar a relaxar les mesures, vam poder tornar a acabar-la», explica.

Al final han sigut un retard d’un parell de mesos per obrir al públic ‘Dark Man a lomos del Pájaro de Fuego’, una exposició amb cinc obres de l’artista valencià a partir de mobles d’entre finals del segle XIX i principis del XX trobats en ‘cementiris’ (i en algun escombriaire).

Artistes a ple rendiment

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

L’escultor d’Alzira admet baixant la veu que aquests dos mesos han sigut molt fructífers per a molts artistes. «A veure com poseu això perquè s’entengui perquè el que ha passat ha sigut gravíssim», remarca.

El confinament ha multiplicat les hores de creació als tallers, però sobretot ho ha fet «la davallada» del ritme de la vida al voltant. «Jo he treballat més que mai», admet amb un punt de vergonya.