CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DE LA COVID-19

Concerts per salvar l'estiu malgrat el coronavirus

Pedralbes i Porta Ferrada treballen en programacions d'actuacions per a 800 assistents, i la Mercè, Strenes, Acústica i el Mercat de Vic estudien la viabilitat de la música en directe en petits formats ajustant-se a les restriccions de la desescalada

zentauroepp53344801 15 07 2019 festival jardins de pedralbes  cultura catalu a e200507163103

zentauroepp53344801 15 07 2019 festival jardins de pedralbes cultura catalu a e200507163103 / FESTIVAL JARDINS DE PEDRALBES

4
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Atès que el pla de desescalada contempla els espectacles en aforaments de fins a 400 espectadors (per a la fase 2) i 800 (fase 3), sempre en recintes a l’aire lliure i amb els seients distanciats, són diversos els promotors que s’agafen a això per no llançar la tovallola i dibuixar alternatives per a aquest estiu. Els festivals de Pedralbes i Porta Ferrada treballen en ofertes adequades a aquests formats, i altres programacions, com les de Mercè Música, Strenes (Girona), Acústica (Figueres) i el Mercat de Música Viva de Vic, estudien la viabilitat perquè la música en directe no deixi de sonar a curt termini malgrat totes les dificultats.

Pedralbes, després d’haver ajornat l’edició d’aquest any al 2021 (una vintena dels concerts ja disposen de data), tenen un pla perquè el seu recinte, el dels jardins del Palau Reial, es converteixi en una «gran terrassa» amb abundant oferta de música en viu: dos concerts diaris (20.00 i 22.00 hores) més un discjòquei a partir de mitjans de juliol (calculant que per a aquestes dates la populosa Barcelona, una de les últimes de la fila, hagi accedit a la fase 3), i fins entrat setembre. Actuacions d’artistes sobretot autòctons, explica a aquest diari el director del festival, Martín Pérez. «La reacció està sent molt bona, i estem veient que fins i tot artistes d’un nivell alt de popularitat són receptius», indica, si bé apunta que, atès l’aforament reduït, s’hauran d’ajustar els caixets.

Un missatge positiu

Aquest petit Pedralbes situarà els concerts en l’espai de sempre, a l’entorn de l’estany situat davant el palau, ara sense la grada i amb els 800 seients col·locats a un metre i mig de distància entre ells. Martín Pérez espera fins i tot poder obrir els 11 restaurants que havien de treballar aquest any al festival, així com mantenir obert el recinte des de les set de la tarda fins a les dues o dos quarts de tres de la matinada. «Amb més detall i servei que mai», anuncia. «Perquè volem portar alegria a Barcelona».

A Sant Feliu de Guíxols, el Festival de la Porta Ferrada està abocat així mateix en la missió de «donar un ‘imput’ positiu a aquest estiu i donar feina a artistes, tècnics i professionals d’un sector que ho estan passant malament», explica el seu director artístic, Albert Mallol. La mostra no cancel·la la seva 58a edició, sinó que li dona una altra forma atenent a dos temps: programació virtual per al juliol, amb pel·lícules, concerts gravats i altres continguts «en associació amb dues empreses del sector audiovisual» (la recaptació dels quals anirà a parar a la lluita contra la Covid-19), i actuacions en viu d’ampli espectre per a l’agost, cobrint «de la música clàssica al pop, passant pel jazz i les arts escèniques». Cartell que manté, apunta Mallol, «gran part dels artistes anunciats per a aquest any». El recinte serà el del Guíxols Arena, adequat a aquest límit de 800 espectadors i amb les cadires distanciades.

Interrogants logístics

Hi ha, amb tot, moltes preguntes en l’aire entorn d’aspectes logístics, que Mallol espera que aclareixin amb el protocol d’escena que el Ministeri de Cultura hauria de facilitar en les pròximes setmanes. Accessos, disponibilitat de barres, lavabos i camerinos... «Nosaltres ens passem el dia fent plans, calculant distàncies, preguntant-nos si podrem vendre no només butaques sinó també taules per compartir, quines mesures de desinfecció caldrà aplicar...», revela Xavi Pascual, director dels festivals Strenes (Girona), Sons del Món (Roses i Castelló d’Empúries) i Acústica (Figueres), que manté la «voluntat de seguir endavant» adaptant-se als formats possibles, però reclama un protocol per aplicar.

Pensant en el més llunyà en el temps d’aquests festivals, l’Acústica (últim cap de setmana d’agost), Pascual advoca per esperar a veure «si es pot fer com el coneixem o l’hem de modular» i adverteix de les «precipitacions que després puguin crear frustració». En aquesta línia està Juli Guiu, director de Cap Roig, que veu «complicat» un pla B per al seu festival. «El pitjor és que continuen sense dir-nos el que podrem fer», lamenta. Però els formats petits i amb artistes locals poden ser assumibles, i parlem aquí, sobretot, dels recintes a l’aire lliure. «Tots els promotors estan pensant ells», apunta Albert Guijarro, director de la sala Apolo (i codirector de Primavera Sound), a càrrec també de gires d’artistes.  «El problema continua sent la incertesa respecte a les fases que cal seguir».

Edicions reformulades

Caigudes les edicions d’aquest any del Primavera i el Sónar, el Cruïlla BCN anunciarà «ben aviat» quins són els seus plans, i el metaler Rock Fest, de Can Zam, encara sense procedir a suspendre, dedica les seves energies a «treballar en el 2021 per mantenir el conjunt del cartell» si finalment la realitat l’obliga, indica el seu director, Pierre Sabbag. Un altre que ha caigut, emplaçant els seus seguidors a l’any que ve, és el Clownia, el festival organitzat per Txarango.

Notícies relacionades

En l’àmbit municipal, el Grec donarà detalls d'aquí a uns dies de la seva pròxima edició reformulada, i la Mercè programarà concerts «d’una manera diferent, adequant-los a les circumstàncies, i amb les mesures sanitàries i de distanciament requerides», avança a aquest diari Jordi Turtós, director de Mercè Música. Si fa no fa el mateix pel que fa a l’Altaveu de Sant Boi, que també dirigeix. «Treballem per mantenir una oferta de concerts, moguts per una idea de servei públic».

Música en directe, en fi, tot i que en versió reduïda, ajustada a un context canviant i a escenaris que conviden a exercitar la imaginació. Aquí hi ha el Mercat de Música Viva de Vic (16-19 de setembre), que aquest dimarts va anunciar una 32a edició centrada en actuacions virtuals que es gravaran dies abans en el teatre Atlàntida. En principi, a porta tancada, i si la desescalada ho permet, obertes al públic. «La raó de ser del Mercat és dinamitzar el sector i oferir negoci», recorda el seu director, Marc Lloret. «Però ens encantarà fer concerts amb públic, sobretot pensant en l’artista, si estem en una fase segura i si quadra el pressupost», afegeix, recordant que el temps condicional és el favorit d’aquests dies.