Crítica de 'Todo el día y una noche': murs invisibles i reals

Joe Robert Cole va ajudar Ryan Coogler amb el guió de ‘Black Panther’, però el seu debut com a director s’assembla menys a aquesta que a una altra pel·lícula del seu col·lega, la precedent ‘Fruitvale Station’. És un altre cru drama criminal sobre el racisme sistèmic que pateixen els joves negres nord-americans, atrapats entre murs encara que no posin el peu a la presó.

Jahkor Abraham (Ashton Sanders, el Chiron de ‘Moonlight’), un aspirant a raper, hi acaba tancat després de veure’s embolicat en una guerra entre bandes i matar dues persones. La pel·lícula no desemboca, sinó que comença en aquest crim. Després, Cole alterna entre diferents èpoques de la vida de Jah per fer-nos comprendre com les pressions de l’entorn poden conduir algú a prémer un gallet. Alhora que drama humanista, ‘Todo el día y una noche’ és un thriller de misteri en tota regla: només a prop del final sabrem la motivació de l’assassinat.  

Notícies relacionades

Deu pel·lícules dels anys 80 per a fans de ‘Stranger Things’

Rosalía es corona en la llista de ‘Vogue’ dels 55 més ben vestits del 2025: «Coneguda per recórrer a Déu –i a un McQueen ‘vintage’– després d’una ruptura devastadora»

Tot i que és crua i fosca, la proposta de Cole guarda un halo d’esperança. Només cal escoltar-se a un mateix per obrir una esquerda en el cicle de la violència. Atemorit per la por que el seu propi fill hereti els seus pecats, Jah es proposa canviar dins de la presó, on comparteix pati amb el seu pare (Jeffrey Wright), a qui convida a canviar. 

La referència a ‘Los chicos del barrio’ resulta inevitable, però Cole tendeix gairebé més a la reflexivitat que a l’acció o el melodrama. Tant la seva anàlisi de la masculinitat negra com la seva melancolia urbana poden fer pensar en ‘Moonlight’, tot i que no arribi a ser tan profunda. El millor són les imatges nocturnes d’Oakland capturades per Jessica Lee Gagné, directora de fotografia quebequesa que ha treballat amb Philippe Grandrieux i Denis Côté.