27 maig 2020

Anar al contingut

QUÈ PODEU FER AVUI... A CASA

El cine obre avui una sala virtual per veure a casa pel·lícules d'estrena

L'oferta inclou el documental 'La pasión en el arte', la intriga de 'Vivarium' i 'Los profesores de Saint-Denis'

Hi podem descobrir 'La alegría de las pequeñas cosas' i recuperar 'Especiales' i 'Hasta que la boda nos separe'

Eduardo de Vicente

El cine obre avui una sala virtual per veure a casa pel·lícules d'estrena

El món de la cultura està travessant una situació molt difícil aquests dies amb les sales de tot tipus tancades, cosa que provoca que, lògicament, no hi hagi espectacles ni ingressos. La gent del cine està també preocupada, sobretot les petites companyies independents de producció, distribució i exhibició. Per remeiar-ho, la distribuïdora A Contracorriente Films inicia avui una nova forma de veure les pel·lícules d’estrena, a través d’una plataforma pròpia, Sala Virtual de Cine, que estarà disponible en tota mena de dispositius. Ofereixen quatre noves pel·lícules cada una al preu de 6.95 euros, com una entrada de cine, i les podran disfrutar durant 72 hores. A aquesta iniciativa s’hi han adherit uns 70 cines que recolzen aquesta idea, com els Girona o els Verdi barcelonins.

Cartells de les tres pel·lícules de ficció del cicle. / A CONTRACORRIENTE FILMS

Pintures per a Setmana Santa

La primera que ens ofereixen, a partir d’avui, és La pasión en el arte. El títol pot despistar una mica, perquè podem pensar que es tracta de plasmar la devoció i amor que senten els artistes pel seu treball. El títol original aclareix més les coses, Eastern in art, és a dir La Pascua en el arte, cosa que suposa que la passió a què es refereix és a la de Jesucrist. Aquest documental, inclòs en la Temporada d’Art 2019-2020, està firmat per tot un expert en la matèria, Phil Grabsky, autor d’altres reportatges similars, com El joven Picasso, Cézanne: retratos de una vida Yo, Claude Monet.

La ‘Pietat’, segons Rogier van der Weyden. / EXHIBITION ON SCREEN

El film va explicant, més o menys cronològicament, els últims dies de Crist des de l’entrada al temple per foragitar els mercaders fins a la seva mort i resurrecció. Tota aquesta història, que la majoria de nosaltres coneixem àmpliament, sembla pensada per a públics no iniciats en el cristianisme. Mentrestant, hi van apareixent les imatges de cada un d’aquests moments a través de la particular mirada d’artistes com Giotto, Van Dyck, Van der Weyden, Zurbarán, Rembrandt, Dürer o el Bosch, i detenint-se sobretot en L’últim sopar, de Leonardo Da Vinci. Paral·lelament, diversos experts ens n’expliquen detalls, com que en molts casos les sèries de quadros eren com vinyetes d’un còmic o fotogrames d’una pel·lícula, ja que la major part de la gent no sabia llegir i ens ajuden a fixar-nos en els traços. Una opció ideal per a creients que volen celebrar d’alguna manera la Setmana Santa.


   

Atrapats en una urbanització fantasma

Divendres, 8, s’estrenarà en aquesta plataforma Vivarium, un asfixiant film entre la intriga, el terror i el cine fantàstic protagonitzat per dos actors coneguts: el novaiorquès Jesse Eisenberg (La xarxa social, Ara em veus Zombieland) i la britànica Imogen Potts (La mirada de l’amor, Green room), que va ser considerada la millor actriu per aquest treball al Festival de Sitges. És el segon llarg del cortometratjista irlandès Lorcan Finnegan i, la veritat, pot resultar molt aclaparadora en aquests dies de confinament.

Potts i Eisenberg coneixen un excèntric venedor. / A CONTRACORRIENTE FILMS

I és que està centrat en una jove parella, formada per una mestra i un jardiner, que busca pis. Un excèntric venedor els porta a una misteriosa urbanització de la qual, com si fos una pel·lícula de Buñuel, no es podran escapar. S’han d’acostumar a viure-hi i reben cada dia un paquet amb menjar per sobreviure. Tot es complica encara més quan apareix un nadó que es veuran en l’obligació de cuidar. Però resulta un nen molt estrany que creix massa ràpid i pot resultar irritant. Transcorre en un ambient molt irreal, tant les cases com el cel semblen digitals, cosa que resulta encara més inquietant. És com un capítol allargat de La dimensió desconeguda i és bastant anguniosa.


   

Una segona oportunitat

Haurem d’esperar fins a divendres, 10 d’abril, per descobrir la comèdia italiana La alegría de las pequeñas cosas, que sembla una variació del clàssic El cel pot esperar (1978), que, al seu torn, versionava El difunto protesta (1941). Està dirigida per Daniele Luchetti (La voz de su amo, Llámame Francisco: la vida de un papa) a partir de diversos relats de Francesco Piccolo i protagonitzada pel còmic Pif (La Mafia solo mata en verano, Amor a la siciliana) i la cantant Thony.

La cantant Thony i el còmic Pif protagonitzen la comèdia. / A CONTRACORRIENTE FILMS

L’acció transcorre a Palerm, on un home casat i amb dos fills té un accident i mor. Però quan es troba al cel, descobreix que hi ha hagut un error de càlcul i pot tornar a la Terra per passar-hi una hora i mitja més. Aquesta excusa argumental li serveix per recordar el que ha sigut la seva vida, acomiadar-se adequadament dels seus (sobretot, recompondre la seva relació amb la filla adolescent) i preparar el que serà el futur sense ell. En el seu periple l’acompanyarà un àngel d’edat que provocarà les situacions més insòlites. Una pel·lícula de bon rotllo que es veu amb un somriure.


   

Els problemes d’una escola dels suburbis

Per acabar aquest cicle, Sala Virtual de Cine estrenarà el divendres 17 Los profesores de Saint-Denis (La vie escolaire), firmada per dos directors i guionistes que roden junts la seva segona pel·lícula després de Patients, Mehdi Idir i Grand Corps Malade. La protagonista és la francesa Zita Hanrot, que es va donar a conèixer amb Fatima, un drama sobre la lluita d’una dona humil treballadora on ella interpretava la seva filla. Un altre nom important és el del jove debutant Liam Pierron, que va ser nominat al César al millor actor revelació per aquest treball.

Zita Hanrot hi interpreta la nova cap d’estudis. / A CONTRACORRIENTE FILMS

El film és molt realista, bascula entre la comèdia i el drama, i té un to gairebé documental. Mostra el dia a dia d’una escola a través de la mirada de la nova cap d’estudis, una dona algeriana que es preocupa per intentar donar esperança als estudiants adolescents d’una zona dels suburbis de París que s’han donat per vençuts. Allà serà testimoni de les seves baralles, els càstigs absurds, les bromes dels guàrdies, i centrarà els seus esforços en un noi que té el pare a la presó i podria tirar endavant però és massa indisciplinat. La cinta també té moments destacats, com el paral·lelisme entre una festa d’estudiants i una altra de professors, que no es diferencien tant, o la comparació entre els pares i els fills, que imiten els seus comportaments i vestuaris.


   

Dues reestrenes que van triomfar a les sales

No és descartable que, en les pròximes dates, s’afegeixin nous títols a aquesta plataforma i, de moment, avancen que també s’hi incorporaran el 8 d’abril dos títols ja estrenats d’aquesta distribuïdora que van passar amb èxit pels cines: el drama Especiales (dels autors d’Intocable), sobre una organització que ajuda nois amb capacitats especials que les institucions oficials rebutgen, i la comèdia espanyola Hasta que la boda nos separe (de Dani de la Orden), film d’embolic sobre un jove que té una aventura amb una organitzadora de casaments i, per amagar la seva infidelitat, decideix fer que la seva nòvia cregui que ha estat organitzant el seu compromís matrimonial. La gent del cine llança una original iniciativa per intentar seguir endavant. ¡Que la força els acompanyi!