Mor l'històric dibuixant Juan Giménez per coronavirus als 76 anys

Juan Giménez va arribar a dir fa uns anys que desitjava morir «ràpidament i netament». I ràpida però amarga per als seus seguidors ha sigut la seva mort després de dues setmanes lluitant contra el coronavirus, que aquest dijous acabava als 76 anys amb la vida del dibuixant argentí establert a Catalunya, un històric de l’era daurada de les revistes de còmic en els 80 i creador d’imaginaris de fantasia i ciència-ficció que el van convertir en un referent del gènere. 

Autor d’obres emblemàtiques com ‘El cuarto poder’, ‘Ciudad’ o ‘La casta de los metabarones’, amb guió d’Alejandro Jodorowsky, Juan Giménez (Mendoza, 1943) havia viatjat des de la seva residència a Sitges a primers de març a la seva ciutat natal a l’Argentina quan va començar a sentir els símptomes del Covid-19. Ingressat el 22 de març en una uci, no va superar el virus.   

Des de petit, ja amb 10 anys, es va sentir atret pel dibuix, i tot i que només tenia llapis, goma i una capseta d’aquarel·les, copiava portades dels llibres de butxaca que arribaven d’Espanya i de les revistes nord-americanes. Tenia 16 anys quan va fer el seu primer treball. El seu pare treballava en una multinacional del petroli i canviava cada tres anys de ciutat. Això va fer que visqués a San Juan, Rosario, Tucumán, Mar del Plata... «Tenia els seus inconvenients: deixar als amics i haver de fer-ne de nous...  –recordava ell mateix–. Potser per això he arribat a ser autor de còmics, ja que vaig començar a dibuixar, a dedicar-me al dibuix, per omplir el buit que seguia després de cada mudança». 

Aficionat al cine, li agradava dibuixar després les seqüències més impactants que havia vist a la pantalla i reproduir amb plastilina algunes d’aquestes escenes amb els seus personatges. Allò el va ajudar a narrar i a explicar històries en seqüències visuals. Qui tenia Batman, Mafalda i Corto Maltés entre els seus herois preferits de ficció i estimava llegir Stanislaw Lem, Pablo Neruda i Julio Cortázar, va estudiar Dret industrial i va treballar en agències de publicitat dibuixant ‘storyboards’ per a la televisió. Va ser a finals dels 70 quan va deixar l’Argentina per establir-se a Europa i va començar a treballar en editorials espanyoles, italianes i franceses i es va convertir en un dels referents de les revistes del grup Toutain, i va ser elegit durant tres anys seguits el dibuixant preferit pels lectors de ‘1984’ i ‘Comix Internacional’. 

El 1976, juntament amb el guionista Ricardo Barreiro, va publicar el còmic bèl·lic ‘As de pique’ i, el 1979, el seu primer àlbum en color, ‘Estrella negra’. Arribarien després, sempre lligats a la ciència-ficció i la fantasia ‘Basura’ (1988, amb Carlos Trillo), ‘Juego eterno’ (1980-1986), ‘El cuarto poder’ (1989, Norma), ‘Cuestión de tiempo’  (1982) o ‘Leo Roa’ (Norma 2005). Entre les seves obres més famoses destaquen la sèrie de ciència-ficció ‘La casta de los Metabarones’ (1992-2003, recuperada el 2007 per Reservoir Books), amb guió de Jodorowsky, i ‘Ciudad’ (1991, reeditada en un integral per Astiberri el 2015), amb Ricardo Barreiro. Els escenaris medievals els va desplegar especialment a ‘Yo, dragón’ (Norma 2011). 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Els seus treballs van protagonitzar una exposició al Centre Pompidou de París el 1997, va ser premiat com a Millor dibuixant al Saló del còmic de Barcelona 1984 i va ser reconegut també amb el Yellow Kid del Saló del Còmic de Lucca 1990 i el Bulle d’Or 1994 a França. 

Del seu caràcter, ell mateix destacava la seva «minuciositat i perseverança». I el que més apreciava dels seus amics, afirmava, era «la lleialtat», detestant «la mentida i l’oportunisme». «Per a mi la il·lustració és una manera molt sintètica d’explicar històries. Una sola gran vinyeta et pot disparar la imaginació tan profundament com vulgui l’autor», assegurava.