ALTRES ESCENARIS POSSIBLES
¿D'on surt aquesta música?
Tres veïns del barri d'Horta van improvisar un breu recital de jazz al migdia des dels seus respectius terrats

zentauroepp52952119 otros escenarios posibles 28 03 2020 vecinos en horta tocan200328203716
Set persones formaven una espaiada fila a la botiga de verdures del carrer d’Horta. La meitat portaven mascareta de protecció. Era divendres al matí i hi havia control policial al passeig de Maragall, de manera que els voltants de la plaça d’Eivissa eren més superilla que mai. Dos amics es van trobar davant de la biblioteca, tancada com la majoria d’establiments. «¡Distància! ¡Distància!», va exclamar un amb veu nerviosa. I només llavors van entaular conversa.
Després de dues setmanes de confinament, les rutines diàries estan ja més que assumides. Cadascú se sap les seves. La del Joan, per exemple, és pujar cada tarda al terrat i tocar la trompeta una estona just després dels aplaudiments de les vuit. Els primers dies va interpretar l’himne partisà antifeixista ‘Bella ciao’. Després va canviar al ‘What a wonderful world’ de Louis Armstrong. I després va passar a ‘Just a closer walk with thee’, un clàssic en els funerals de Nova Orleans.
El Joan té 20 anys i estudia trompeta a l’Escola Pausa. El centre també ha tancat i tot i que continua oferint classes de forma telemàtica, no hi ha millor aprenentatge que la pràctica. El seu germà Pau té 14 anys i també estudia allà: trombó. Els dos toquen a Band de Cul, una xaranga del Guinardó que aquests dies està més aturada que mai. La setmana passada, matant les hores al terrat, el Joan va veure que li trucaven. Era el David, un veí del terrat contigu amb qui mai havia creuat ni una paraula. El David és el baixista del grup de cúmbia Los Piscoleros i tenia un pla: ¿i si quedaven un dia per tocar junts?
I així és com divendres, a dos quarts d’una, mentre el veïnat feia la compra, la quarantena coronavírica va propiciar la primera trobada entre Band de Cul i Los Piscoleros. Des del cel d’Horta, a escassos metres de l’emblemàtic campanar, la reconstituent melodia de ‘Bella ciao’ es va expandir sense previ avís. Va trencar el silenci el trompetista d’uns vint anys. Després se li va sumar el germà trombonista. I en tercer lloc, el contrabaix de David des del terrat contigu, més elevat que el dels germans i connectat a un amplificador perquè el seu pols greu tingués una mica més de força.
El carrer per als vianants com a platea
La música arribava sense dificultat cap als terrats, finestres i balcons del veïnat. No obstant, al carrer d’Horta amb prou feines se sentia res, de manera que els clients de la fruiteria amb prou feines es van adonar del que estava passant. El ‘Bella ciao’ sí que es va colar com una brisa inesperada per la baixada de la Combinació, un carreró per als vianants que connecta amb el carrer de Chapí. La seva lleugera inclinació, a més, va convertir el carrer en una platea inopinada. En l’extrem més elevat, la gent que feia cua per entrar al supermercat escoltava perfectament el concert i fins i tot podia veure el Joan, el Pau i el David.
El trio amb prou feines s’acabava de conèixer i només havia assajat quatre títols. Però tampoc la gent va interrompre la seva rutina per disfrutar el concert. Els que s’aturaven un instant al carrer, sorpresos per la música, alçaven el cap, localitzaven el trio, somreien i seguien la seva ruta. Als balcons, a poc a poc, va aparèixer el públic més fidel, el de les vuit. Un camió de repartiment va ofegar les primeres notes de la vivificant ‘When the saints go marching in’. Una ambulància va creuar carrer amunt mentre els xavals abordaven ‘Second line (Joe Avery’s Blues)’, un altre clàssic del joiós repertori fúnebre de Nova Orleans.
Notícies relacionadesPerill: un cotxe de policia. Com es podia saber si venia a avortar l’actuació, com en aquell mític videoclip de U2. Falsa alarma: als cinc minuts se’n va anar.
L’última peça del repertori va resultar ser la més aplaudida, potser perquè les anteriors havien agafat al veïnat encara desprevingut. Els músics es van acomiadar i Horta va tornar a la normalitat. A la més silenciosa normalitat. El xerric tan nítid provenia del rovellat carretó de comprar que empenyia un ancià carrer amunt. Una escombriaire baixava per la mateixa vorera amb cara d’haver acabat per fi la seva jornada. Ni ell ni ella podien veure el cartell que tenien just sobre els seus caps. L’havia penjat dies abans l’Ona, una nena veïna del Joan, a la finestra de la seva habitació. ‘Tot anirà bé’, va escriure a mà.
- Sentència del TSJC Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill
- De compres ¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés
- Préstecs Emancipació Illa llança una línia de crèdits sense interessos per ajudar els joves a pagar l’entrada del seu primer habitatge
- Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat
- Previsió de finalitzar el 2030 La Generalitat i l’Hospitalet donen llum verda a un projecte de 144 milions per soterrar el tram final de la Granvia
- Perills del mosquit tigre: malalties que transmet i per això has d’avisar si et pica
- Resposta dels conservadors El PP lamenta que Sánchez opti per una "agonia lenta" i rebutja la censura: "Arribarem a la Moncloa d'una manera molt més neta"
- Compareixença a Ferraz Sánchez admet que ha perdut la majoria social i resistirà fins al 2027: "Lliurar el país al PP i Vox seria una irresponsabilitat"
- Perfil Montse Mínguez, els ulls de Salvador Illa a l'equip interí del PSOE després del cas Santos Cerdán
- Preinscripció escolar a Catalunya El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció