29 març 2020

Anar al contingut

CRÍTICA DE LLIBRE

'Elles parlen': una altra distopia feminista

La novel·la de Miriam Toews aborda el motiu del perdó des de violacions reals en una comunitat mennonita

Olga Merino

'Elles parlen': una altra distopia feminista

El lector topa quan comença una nota d’advertència: entre els anys 2005 i 2009, nombroses dones i nenes d’una remota colònia mennonita a Bolívia es despertaven als matins ensopides, amb el cos adolorit i la roba esquinçada, tacada de sang i semen, un misteri atribuït als dimonis i a la fecunda imaginació femenina. Però la veritat va aflorar amb el temps: vuit homes d’aquella mateixa comunitat (tiets, germans, veïns) les havien estat violant sistemàticament amb la complicitat d’un potent anestèsic per a animals elaborat amb belladona. Aquests són els fets reals dels quals parteix la canadenca Miriam Toews (Steinbach, 1964) per edificar el poblat fictici de Molotschna i trenar els fils d’‘Elles parlen’ –‘Women talking’, en anglès–, la setena de les seves novel·les. Sap quin pa s’hi dona: fins als 18 anys l’autora es va criar com a mennonita, un corrent protestant (anabaptista) que es va quedar ancorat al segle XVI, amb una estructura patriarcal molt rígida i els membres del qual encara parlen un alemany arcaic.

En el cor de la trama, vuit d’aquestes dones abusades, pertanyents a totes les franges d’edat i membres de dues famílies, les Friesen i les Loewen, es reuneixen al graner de la colònia per ordir un pla mentre les manetes del rellotge corren, ja que els indesitjables estan a punt de sortir de presidi sota fiança. ¿Quedar-se i perdonar per guanyar-se el cel?¿Respondre amb violència?¿O bé fugire de la ratera per sempre, sense saber llegir ni escriure? No els queden més opcions.

En contra del que pugui semblar, Toews no es recrea amb la pena i el dolor, tot i que li sobrarien els ingredients per fer-ho –el personatge de l’Ona porta la llavor d’un violador al ventre; la mare de l’adolescent Neitje s’ha suïcidat–, sinó que condueix el dilema cap al terreny de la novel·la d’idees, en una mena de diàleg socràtic desplegat amb un fi sentit de l’humor. Prosa àgil, de peus lleugers, per abordar qüestions de substància: la naturalesa del mal, el lliure albir, la traïció, la responsabilitat col·lectiva i, sobretot, el perdó. Un llibre interessant.

ítem

Elles parlen 

Miriam Toews 

Traducció: Carme Geronès 

Les Hores 

232 / 196 pàgines

18,50 euros