El garatge humit del so 'grunge'

La fàbrica d’acoblament d’avions d’Everett, a l’estat de Washington, està considerada un dels edificis més grans del món per volum, ja que engloba 13,3 milions de metres cúbics i 39,8 hectàrees. Allà s’hi construeixen i acoblen els avions comercials de Boeing des del 1966. L’edifici Everett és, bàsicament, el garatge més gran del món. I és a 37 quilòmetres de Seattle.

Quan es pregunta pel so emblemàtic d’una ciutat, es tendeix a estereotipar i a formalitzar, tot i que el so tingui una història. Quan li van preguntar a Duff McKagan, de Guns N’Roses, originari de Seattle, per una tradició musical que comprengui els Fabulous Wailers, The Sonics i Trashmen, va contestar: «A la gent de Seattle li agrada el rock’n’roll i el ‘noise’, hi ha pluja i garatges humits. Els garatges humits generen un tipus de so». 

No es tractava d’una exageració. El mateix deien els músics de la banda emblemàtica Screaming Trees, considerada una de les precursores del ‘grunge’, que van començar assajant al magatzem d’un videoclub, com moltes altres bandes locals, al centre de la ciutat, que queda deserta durant la nit. Així es pot tocar fort i no molestar ningú.  «Com la majoria, estava fet de ciment i cartró guix, amb caixes per tot arreu. Els ecos van crear un so especial, el garatge va ajudar a reforçar la seva cruesa i energia. Mai vam tenir cap altre lloc semblant després d’anar-nos-en de Seattle».

Per descomptat, de garatges n’hi ha a tot arreu. Però si hi sumes una xarxa de ràdios locals, fanzíns i distribuïdores musicals independents en una ciutat de mig milió d’habitants, amb la constant presència d’una pluja prou molesta que t’obliga a estar tancat 300 dies a l’any, potser és més fàcil crear un so i, més endavant, una escena. Com deia el cantant de Mudhoney, el so de Seattle és el resultat «de l’aïllament i l’endogàmia». I un bon garatge, és clar.