Rèquiem pel Palau Balañà, el cine més gran de Barcelona

Cada vegada que s’anuncia el tancament d’un equipament cultural als que el freqüentàvem ens cauen els anys a sobre, desapareix un fragment de la nostra memòria en què vam viure històries inoblidables i, immediatament, ens sentim una mica culpables i responsables per haver-nos-en absentat els últims anys. Aquesta sensació ha tornat a inundar molts veïns de Sants (però també de Barcelona, l’Hospitalet i el Baix Llobregat) al conèixer la desaparició del Palau Balañà.

El local era la joia de la corona de la família Balañà, el somni del seu fundador, Pere Balañà Espinós, que va comprar un solar abandonat d’una empresa d’autobusos, a només 50 metres d’on havia nascut, per construir un cine nou i modern per al seu barri, però va morir el 26 de febrer de 1965, pocs mesos abans de veure’l acabat. Va ser firmat per l’arquitecte Pere Ricart Biot, tot i que el seu disseny i interiorisme eren obra d’Antoni Bonamusa, que ja havia fet feines semblants al Regio, l’Aribau o l’Urgell. El seu exterior representava (representa) una façana de vidre mentre que l’entrada estava plena de blocs geomètrics. 

El local més modern amb la millor tecnologia

Va començar les seves projeccions el 6 de desembre de 1965 i tenia 1.610 localitats, així com l’equipament necessari per projectar en 70 mil·límetres, el més avançat en aquell moment. Es va presentar com «el coliseu cinematogràfic més modern d’Europa». Aquell dia es va obrir a les sis de la tarda perquè el públic el visités i es va inaugurar a la nit amb Lord Jim, una superproducció d’aventures protagonitzada per Peter O’Toole, de moda després d’haver donat vida a Lawrence d’Aràbia. 

Durant molts anys va ser el cine més mimat d’aquesta cadena. Al principi, al tractar-se d’un cine de barri, va haver de compartir estrenes amb altres sales del centre o estrenar títols de sèrie B, tot i que aviat va saltar a la primera divisió. Alguns dels films que va estrenar El caçador, els Taurons, els Rocky, les successives entregues de Superman, E.T. l’extraterrestre, Els caçafantasmes, Nacido el 4 de julio, L’imperi del sol o El guardaespatlles, però també alguna producció europea ambiciosa com L’os, els èxits de la parella dels cops de puny Bud Spencer-Terence Hill com Dos superesbirros o Dos superpolicías en Miami i títols espanyols amb possibilitats comercials com Sal gorda, de Fernando Trueba, o Matar al Nani, sobre un tema d’actualitat.  

Multisales per a la segona etapa

Notícies relacionades

Barcelona ha perdut 60.000 butaques de cine des de 1980

¿Val la pena?

El canvi d’hàbits dels espectadors a finals del segle XX van provocar que les sales de gran aforament deixessin de ser viables i s’imposessin els multicines. La seva reforma es va dur a terme el 2002 per MMASS Arquitectes, es va convertir en un complex compost per set sales amb diferents aforaments (de 145 a 286 butaques) i es va millorar la tecnologia, ara en digital i amb 3D. Va ser el moment de canviar la seva denominació original, Palau Balañá, per catalanitzar-la com a Palau Balañà. En els últims anys s’ha anat apagant, molts espectadors comenten ara a les xarxes socials haver anat a sessions on només hi havia quatre gats. Era la crònica d’una mort anunciada.

Aquest tancament s’afegeix, si ens cenyim a aquesta última dècada, a les desaparicions de locals com els Rex (2010), Urgell (2013), Club Coliseum (2014) o, el 2018, l’Aribau Club (antic Club Doré), tots programats pel grup Balañà, als quals se suma la incertesa respecte al Club Capitol (un cine reconvertit en teatre), tot i que encara podria salvar-se per la pressió ciutadana o la intervenció municipal. Des d’ahir, el Palau Balañà s’ha afegit a aquesta trista llista de defuncions i tots aquests fotogrames també es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja.