Científics nazis: sense ètica ni empatia

«La cultura i l’educació no són un antídot contra la barbàrie i el crim. Jo crec en la ciència com a eix del coneixement i el progrés dels pobles, en la cultura com a gran conquesta de la humanitat, però no n’hi ha prou: han d’anar acompanyades d’ètica, empatia i amor al proïsme. Els nazis eren capaços d’enviar la gent a les cambres de gas al so de la música de Bach. Això és el fracàs de la cultura», afirma l’escriptor valencià Martí Domínguez (1966), que acaba de rebre el premi a la millor novel·la en català del 2019 que concedeix Òmnium cultural per ‘L’esperit del temps’ (Proa), que Destino acaba d’editar en castellà.

El protagonista és un metge austríac pres en un camp de concentració rus, on confessa en clau de memòries la seva participació en la maquinària de Hitler seleccionant nens que podien ser considerats aris dins del programa d’eugenèsia nazi, destinat a assegurar «la puresa de la raça ària». Ell i tants altres científics reals –«com Hans Asperger, o els que apareixen a la novel·la, la pedagoga Hildegard Hetzer o el filòsof Kurt Stavenhagen»– van camuflar el seu passat nazi després de la guerra i van continuar exercint amb total impunitat a universitats i centres mèdics. 

«El nazisme necessitava una justificació científica a l’extermini de les races que considerava inferiors i el va trobar en el món acadèmic alemany, que el va recolzar massivament, molt pocs s’hi van oposar.  Thomas Mann mateix no hi va escriure res en contra fins que es va exiliar», diu Domínguez, a més de periodista, doctor en biologia i director de la revista d’investigació ‘Mètode’. Com recorda ‘L’esperit del temps’, metges i científics es van implicar en el projecte Lebensborn: «Amants dels SS i nenes i noies de les Joventuts Hitlerianes es van deixar embarassar per SS i els nadons es donaven a famílies nazis. S’hormonava les joves perquè quedessin embarassades abans –destaca–. També implicava el segrest de nens a punta de pistola als territoris de l’Est (Polònia, Bielorússia, Ucraïna...), es calcula que uns 200.000, que pel seu aspecte podien ser germanitzats. I van afavorir la bigàmia amb dones per convertir-les en reproductores i així repoblar i arianitzar l’Est conquistat. Sí, era com ‘El conte de la serventa’». I, afegeix, «l’individu i els seus espermatozoides pertanyien a l’Estat».

L’autor de ‘El retorn de Voltaire’ (Premi Pla 2007) i ‘L’assassí que estimava els llibres’ no evita portar el debat de l’eugenèsia i l’eutanàsia als actuals avenços biotecnològics i genètics. «Avui, per exemple, ¿la sanitat privada dels Estats Units es negaria a modificar els gens del fill d’uns pares rics per evitar-li una malaltia rara? ¿On són els límits? ¿Per què no evitar també l’obesitat o el nanisme...? Tot porta a pensar en ciutadans de primera i de segona. ¿Deixaràs que el teu fill es casi amb una dona que no ha sigut millorada genèticament?», es pregunta. 

Per a Domínguez, és «el món científic, que és el que té el coneixement, que ha d’informar la societat. Perquè a la societat actual no li interessa la ciència ni la cultura, tampoc als governs, que no les fomenten. Sembla que prefereixen que la gent només consumeixi aquests debats obscens de la televisió plens de violència verbal per part de gent que no té cap valor ni interès intel·lectual».

«Metges, científics... tots van participar en aquesta espiral pensant que ho feien per la pàtria, que els prometia un projecte superior i grandiós, tot i que després de la guerra posessin com a excusa que complien ordres. Van voler creure que amb els judicis de Nuremberg ja havien pagat i per continuar vivint van adoptar l’amnèsia col·lectiva», diu.

Notícies relacionades

Asperger, el pediatre que va col·laborar en l'eutanàsia nazi

El senyor del Zyklon B d'Auschwitz

«En la societat alemanya hi havia connivència, cinisme i voluntat de prosperar. Les subhastes de béns dels jueus, les seves cases, la seva roba, les seves biblioteques... estaven a l’ordre del dia –continua. I pensaven ‘si no me n’aprofito jo ho farà un altre’, com explicava a ‘Els amnèsics’ Géraldine Schwarz, l’avi de la qual havia comprat a preu de saldo el negoci d’un jueu». 

Per combatre l’auge de l’extrema dreta es mostra taxatiu. «No poden riure del nazisme ni parodiar-lo, com és el cas de la pel·lícula ‘Jojo Rabbit’. Perquè no podem tenir la seguretat que no es repetirà. Els nazis no eren bojos, eren homes i dones normals».