ESTUDI D'UN DOCTOR QUE VA BLANQUEJAR LA SEVA BIOGRAFIA DESPRÉS DE LA GUERRA

Asperger, el pediatre que va col·laborar en l'eutanàsia nazi

L'historiador Herwig Czech publica la seva investigació sobre el fosc paper en el Tercer Reich del metge austríac que va donar nom a la síndrome autista

zentauroepp42998078 doctor  hans asperger191113120751

zentauroepp42998078 doctor hans asperger191113120751

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La jove activista Greta Thunberg, el protagonista de la sèrie ‘The good doctor’,el de la novel·la de Mark Haddon ‘El curiós incident del gos a mitjanit’ o la icònica ‘hacker’ Lisbeth Salander, de la saga ‘Millennium’, de Stieg Larsson. Tots tenen en comú que pateixen la síndrome d’Asperger, un trastorn dins de l’autisme que s’associa a problemes de relació i a brillantor en determinades habilitats i que s’ha popularitzat en els últims anys. Qui li dona nom, Hans Asperger (Viena, 1906-1980), va ser un pediatre i psicòleg austríac que, lluny de ser el ‘Schindler dels nens autistes’,com ell mateix va afirmar blanquejant la seva biografia després de la segona guerra mundial, va col·laborar en el programa d’eutanàsia nazi. És una de les revelacions que l’historiador Herwig Czech aboca a ‘Hans Asperger, autismo y Tercer Reich’ (NED), una investigació que ha trobat proves en arxius i expedients mèdics de la seva col·laboració amb el règim de Hitler, que es va annexionar Àustria el 1938 (Anschluss).   

«Asperger va contribuir a la legitimació ideològica del programa d’eutanàsia i higiene racial i al seu funcionament i va decidir sobre la vida de molts nens i nenes», afirma Czech després de fer una conferència a Barcelona. En diversos informes, que concloïa amb un «Heil Hitler», el pediatre va diagnosticar casos de petits amb problemes psiquiàtrics «no educables», terme que equivalia a l’eutanàsia infantil, i els enviava a Spiegelgrund, clínica psiquiàtrica que la duia a terme i on de 1940 a 1945 es va assassinar 800 nens amb sobredosi de drogues o altres mitjans. 

L’historiador Herwig Czech, a Barcelona. / MAITE CRUZ

«Asperger, en una entrevista a la ràdio en els 70, no va negar saber-ho, però va afirmar que es va negar a denunciar els nens i que va evitar-ne el trasllat a Spiegelgrund, una cosa que és mentida, però que implica que sabia què els passaria si ho feia». El cas més ben documentat és el deHerta Schreiber, de 3 anys, amb trastorns físics i mentals a causa d’una encefalitis. «Va firmar el seu trasllat a Spiegelgrund perquè era una càrrega per a la mare, sola i amb cinc fills més. Segons un altre document, la mare sabia que moriria i va consentir. No tinc dubte que Asperger sabia que l’enviava a la mort».La Herta va morir de pneumònia, la causa més comuna de mort a la clínica, induïda rutinàriament amb barbitúrics.

La investigació de Czech també prova que «Asperger va formar part, a Gugging, d’un comitè que va avaluar200 nens amb discapacitats mentals i que en va seleccionar 35 declarant-los com a ‘no educables’ i, per tant, per ser enviats a Spiegelgrund». Allà els van sotmetre a eutanàsia. «La seva opinió com a pediatre infantil era fonamental perquè en el grup només hi havia un altre psiquiatre, d’adults, i diversos funcionaris. Prenia una decisió, però com no era l’autor directe de la mort, no es feia responsable del que els passaria a aquests nens», diu.   

Ignorar la persecució antisemita

Una cosa que va sorprendre l’historiador va ser, a més «de la falta d’empatia en un pediatre», que «amb diversos nens el seu diagnòstic va ser més dur i agressiu que el que van emetre després doctors de Spiegelgrund acostumats a matar diàriament». Asperger no creia que cap factor extern o ambiental influís en el trastorn dels nens: Walter Brucker, jueu de 13 anys, semblava molt alterat després de sentir un discurs de Hitler. El pediatre va ignorar la persecució antisemita que l’amenaçava i va diagnosticar una «severa psicopatia». El nen va morir el 1945, amb 20 anys, sotmès a treball esclau. També el cas de Lizzy Hofbauer, de 12 anys, que «actuava com una boja, parlava de persecució antijueva, es mostrava atemorida en extrem». Sense tenir-ho en compte, Asperger ho va interpretar com «símptomes d’esquizofrènia». El 1941 se la va destinar al centre d’extermini per eutanàsia de Hartheim.      

Entorn de nazis fanàtics

Notícies relacionades

El seu «entorn de referència», diu Czech, incloïa nazis antisemites fanàtics i virulents: el director de Spiegelgrund, Erwin Jekelius, «que organitzava la mort dels nens discapacitats» i lloava el treball d’Asperger, amb qui va mantenir un vincle des que van ser col·legues a la Clínica Pediàtrica i l’Oficina de Salut Pública de Viena; el seu mentor, Franz Hamburger, que va impulsar la seva carrera universitària després de l’expulsió de pediatres jueus a partir de 1930, i el filòsof Ludwig Klages, «per qui sentia adoració».

Asperger no es va afiliar al partit nazi però sí a organitzacions que en depenien. «Per això va evitar pels pèls ser sotmès al procés de desnazificació després de la guerra». Malgrat tot, l’investigador austríac no és partidari de canviar el nom de la síndrome, que es va adoptar el 1993, quan va redescobrir-se el seu treball fora d’Alemanya sense aprofundir en la seva biografia. «Jo mantindria el nom però amb una nota al peu per tenir present la història».