RING LITERARI (16)
Gertrude Stein vs. James Joyce
Una col·leccionista trapezoidal veta a la seva tertúlia parisenca James «jo ja m'entenc» Joyce. El món sencer conté l'alè
zentauroepp52407620 combo de los escritores james joyce y gertrud stein200221172231
Gertrude Stein va ser una escriptora modernista, col·leccionista d’art, mecenes i coneixedora-de-penya-guai que es va mudar a París el 1903 perquè els crítics amb ulleres ens torturessin any rere any amb detalls anodins de la seva biografia. També va inventar el pentinat de cap rapat, vivia amb una senyora que era el clon perfecte de l’Iván el Terrible prokofievià (Alice B. Toklas, famosa per les seves galetes d’haixix) i va ser amfitriona del saló literari on es reunien tots els artistes i gorres del ‘début du siècle’. També va inventar l’aforisme «Rosa és una rosa és una rosa és una rosa», que va acabar titulant una cançó de Mecano (la qual cosa, francament, ens diu tot el que necessitem saber).
Quant a James Joyce, autor modernista arquetípic, ja he explicat en altres llocs el que opino d’ell dei la seva fangosa «paraula interior», i encara rebo ‘hatemail’ sobre això (és broma: Joyce no dona ni per a un ‘troleig’ decent). Només recordar-los que escrivia així: «Entre, omnienventrador antro. Su boca molde moldeó aliento que salía, inverbalizado: uuiijáh: rugido de planetas cataráticos, globados, incandescentes, rugiendo allávaallávaallávaalláva. Papel».
Notícies relacionadesSi aconsegueixen deixar de riure els explico el feu. Doncs en una tertúlia a què podia accedir qualsevol pintor de pa sucat amb oli transpirinenc que hagués escopit sang tuberculosa en una tela, només un escriptor no era convidat: Joyce. ¿Per què? Ningú ho sap. I aquí hi ha el quid de la qüestió. D’una llegendària escriptora que ho allargava tot, i a sobre sense posar comes, als llibres, resulta xocant que com a explicació només tinguem això: «Les persones que fan olor de museu són les acceptades i els nous, no [...]. Per això James Joyce va ser acceptat i jo, no».
En podem deduir que: a) Stein sentia molta gelosia per l’èxit de l’altre, o b) l’irlandès feia realment molta pudor, o c) la primera vegada que el van convidar va fer una cosa tan que el van vetar per sempre: confondre Toklas amb un papagai, defecar en alguna obra d’art dadaista (comprensible) o cridar «escrot feixistoide» Ezra Pound. Vostès decideixen.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques