Crítica d''El plan': el fracàs i els homes

Ja no s’estilen les pel·lícules protagonitzades només per homes. Tampoc s’estilen les pel·lícules que se succeeixen en un sol espai amb tres únics actors, per molt bons que siguin. Però el debutant Polo Menárguez prefereix passar de les modes per compondre una pel·lícula que utilitza els nostres prejudicis per donar-los la volta a base de costumisme incisiu i humor negre. El plan és una pel·lícula sobre la crisi, tant l’econòmica com la del model vetust de masculinitat. Ens enfronta a un mirall que no ens agrada, i potser per això resulta tan valent, perquè juga amb l’ambigüitat, amb la misèria moral i s’allunya del model de cine prefabricat i ‘pijo’ que ens corroeix.