Els barcelonins rics que consumeixen cultura gairebé doblen els pobres

El percentatge de barcelonins amb rendes altes que assisteixen a activitats culturals gairebé dobla el dels ciutadans amb rendes baixes: el 71,9% davant el 49,7%. De fet, si eliminem la lectura de llibres (el 61,5% contra el 39,6%) i altres activitats relacionades amb la literatura (el 5,1% pel 5,4%), més del doble de rics que de pobres consumeixen cultura. Cine: 25% i 12,7%. Exposicions i museus: 20% i 8,7%. Concerts: 11,3% i 5,1%. Teatre: 8% i 4,5%. Espectacles de dansa: 4,2% i 1,6%. En els dos apartats llibrescs de la primera Enquesta de Participació i Necessitats Culturals de Barcelona, elaborada per l’Institut de Cultura (Icub), actuen com a poderós factor corrector de la desigualtat cultural les 40 biblioteques públiques amb què compta la ciutat.

«Si al segle XX es va treballar en educació i salut per lluitar per la igualtat, al segle XXI s’ha d’aconseguir que el reconeixement de la cultura sigui similar», va dir Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en la presentació de l’estadística.

L’enquesta no només posa dades al consum cultural, amb el nivell econòmic com a eix, sinó també a la pràctica cultural. Aquí el resultat és menys desolador: el 38,3% de les persones amb rendes altes són ‘creatives’ davant el 33,8% de les persones amb rendes baixes.

El grup més creatiu

La (relativa) sorpresa en aquest punt està en les rendes mitjanes: són el 44,5% dels barcelonins englobats en aquesta categoria els que fan alguna activitat cultural. Subirats en té una explicació: «La classe mitjana és el grup més preocupat per l’ascens social», per al qual la cultura és un element clau. Això es nota, per exemple, que impulsa les ampes més actives. «Al contrari –va seguir Subirats–, les rendes altes ja són allà i les baixes s’han de preocupar per sobreviure abans de pensar en l’ascens cocial.

L’enquesta també analitza les anomenades activitats de cultura no legitimada, on de nou les rendes altes apallissen les baixes. Passejar per la ciutat: 75,7% per 58,4%. Anar a restaurants i bars: 54,1% per 34,7%. Practicar esports o jocs en grup: 47,4% per 31,1%. I així.

La investigació dedica capítols a les necessitats culturals i els valors i actius culturals. Al primer, no hi ha premi per endevinar-ho, les persones amb menys oportunitats i recursos manifesten tenir més necessitats culturals. En el segon, hi ha dues dades dignes de ser consignades. La primera: la música és l’activitat cultural a la qual els barcelonins donen més importància (el 52,7% la consideren molt important en la seva vida), per sobre de la lectura (44,1%). I la segona: places, parcs i platges són considerats espais culturals de primer ordre (el 41,7% dels enquestats els consideren els llocs més importants per a la vida cultural d’un barri), només superats per centres cívics, casals i ateneus (45,3%) i biblioteques (45,1%).

Subirats va plantejar tres vies principals per llimar la desigualtat cultural: el treball conjunt de cultura i educació, el millor aprofitament i coordinació dels equipaments i donar més protagonisme als ciutadans en el fet cultural.

Gran mesura pels drets culturals

La lluita contra la desigualtat cultural evidenciada per l’enquesta se substanciarà a curt termini en una gran mesura de govern pels Drets Culturals a Barcelona. Segons va explicar Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’ajuntament, aquesta «mesura de mesures», entorn d’una desena, buscarà garantir tant l’accés a la cultura com el dret a la creació i l’exhibició dels ciutadans.

Algunes de les línies estratègiques que abordarà aquesta espècie de constitució municipal dels drets culturals són, en paraules de Granados, el reconeixement i reforç del teixit cultural independent de la ciutat, l’enfortiment dels equipaments de proximitat com a motors d’acció comunitària, l’impuls del vincle entre cultura i educació, la lluita per la igualtat de gèneres, les innovacions socioeconòmiques i la instauració dels drets digitals.

Així mateix, la mesura de mesures donarà un reconeixement a nous models de governança per a projectes i equipaments públics i al combat contra la precarietat del teixit cultural.

Notícies relacionades

La Oreja de Van Gogh, amb Amaia Montero de nou, torna als escenaris: concert al Sant Jordi el 2026

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

I és que, com Subirats va recordar, «la motxilla cultural» és determinant en el nou món laboral. En mateixa titulació, guanya el que més cultura ha mamat.