19 febr 2020

Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

Crítica de 'Sonic, la película': el diable de blau

Una aventura fantàstica infantil, ingènua i innocent, destinada a un públic indeterminat, sigui o no seguidor del famós videojoc original, amb un Jim Carrey passat de voltes

Quim Casas

No hi ha videojoc que se li resisteixi al cine. Ara és el ‘Sonic, l’eriçó’, un producte japonès distribuït per Sega en els anys 90 i que va intentar competir amb ‘Super Mario Bros’. La versió al cine barreja l’animació del velocíssim eriçó blau amb la imatge real de James Marsden (el policia bo que l’ajuda) i Jim Carrey (el doctor malvat que el persegueix). El to és el d’una aventura fantàstica infantil, ingènua i innocent, destinada a un públic indeterminat, sigui o no seguidor del famós videojoc original. Carrey torna als seus orígens com a comediant passat de voltes, més a prop d’‘Ace Ventura’ que d’‘El show de Truman’.

ítem

Sonic, la película ★

Direcció: Jeff Fowler

Repartiment: James Marsden, Jim Carrey, Ben Schwartz

Títol original:  ‘Sonic the hedgehog’

Països: Estats Units / Canadà / Japó

Durada: 99 minuts

Any: 2020

Gènere: Comèdia fantàstica

Estrena: 14 de febrer del 2020