Crítica de 'Sonic, la película': el diable de blau

No hi ha videojoc que se li resisteixi al cine. Ara és el ‘Sonic, l’eriçó’, un producte japonès distribuït per Sega en els anys 90 i que va intentar competir amb ‘Super Mario Bros’. La versió al cine barreja l’animació del velocíssim eriçó blau amb la imatge real de James Marsden (el policia bo que l’ajuda) i Jim Carrey (el doctor malvat que el persegueix). El to és el d’una aventura fantàstica infantil, ingènua i innocent, destinada a un públic indeterminat, sigui o no seguidor del famós videojoc original. Carrey torna als seus orígens com a comediant passat de voltes, més a prop d’‘Ace Ventura’ que d’‘El show de Truman’.