CRÍTICA DE CINE
'Hasta que la boda nos separe': històries d'amor prefabricades
La nova pel·lícula de Dani de la Orden és una 'rom-com' a l'antiga, correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica
La comèdia espanyola no és en realitat espanyola. Gairebé totes les pel·lícules que s’estrenen en els últims temps són ‘remakes’ de cintes franceses o italianes adaptades a la idiosincràsia espanyola perquè semblin d’aquí. Són plantilles, són fórmules que es copien i repeteixen fins a la sacietat i, tret de comptades excepcions, no hi ha gaire nou a aportar. ‘Hasta que la boda nos separe’ és fruit d’aquesta tendència fagocitadora. És una pel·lícula correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica. S’adapta a un model de ‘rom-com’ a l’antiga i els actors, en especial Belén Cuesta, li posen desimboltura i cert encant natural. Però poc més.
Hasta que la muerte nos separe ★★
Direcció: Dani de la Orden
Repartiment: Belén Cuesta, Álex García, Silvia Alonso, Antonio Dechent, Mariam Hernández, Adrián Lastra, Gracia Olayo
País: Espanya
Durada: 110 minuts
Any: 2020
Gènere: Comèdia
Estrena: 14 de febrer del 2020
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- "Si et conviden a un sopar, no portis vi"
- Un bacteri podria causar 12 milions de càncers gàstrics