19 set 2020

Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Hasta que la boda nos separe': històries d'amor prefabricades

La nova pel·lícula de Dani de la Orden és una 'rom-com' a l'antiga, correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica

Beatriz Martínez

La comèdia espanyola no és en realitat espanyola. Gairebé totes les pel·lícules que s’estrenen en els últims temps són ‘remakes’ de cintes franceses o italianes adaptades a la idiosincràsia espanyola perquè semblin d’aquí. Són plantilles, són fórmules que es copien i repeteixen fins a la sacietat i, tret de comptades excepcions, no hi ha gaire nou a aportar. ‘Hasta que la boda nos separe’ és fruit d’aquesta tendència fagocitadora. És una pel·lícula correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica. S’adapta a un model de ‘rom-com’ a l’antiga i els actors, en especial Belén Cuesta, li posen desimboltura i cert encant natural. Però poc més.

ítem

Hasta que la muerte nos separe ★★

Direcció: Dani de la Orden

Repartiment: Belén Cuesta, Álex García, Silvia Alonso, Antonio Dechent, Mariam Hernández, Adrián Lastra, Gracia Olayo

País: Espanya

Durada: 110 minuts

Any: 2020

Gènere: Comèdia

Estrena: 14 de febrer del 2020