CRÍTICA DE CINE
'Hasta que la boda nos separe': històries d'amor prefabricades
La nova pel·lícula de Dani de la Orden és una 'rom-com' a l'antiga, correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica
hasta-que-la-boda-nos-separe /
La comèdia espanyola no és en realitat espanyola. Gairebé totes les pel·lícules que s’estrenen en els últims temps són ‘remakes’ de cintes franceses o italianes adaptades a la idiosincràsia espanyola perquè semblin d’aquí. Són plantilles, són fórmules que es copien i repeteixen fins a la sacietat i, tret de comptades excepcions, no hi ha gaire nou a aportar. ‘Hasta que la boda nos separe’ és fruit d’aquesta tendència fagocitadora. És una pel·lícula correcta, però que hem vist mil vegades. Funcional, però asèptica. S’adapta a un model de ‘rom-com’ a l’antiga i els actors, en especial Belén Cuesta, li posen desimboltura i cert encant natural. Però poc més.
Hasta que la muerte nos separe ★★
Direcció: Dani de la Orden
Repartiment: Belén Cuesta, Álex García, Silvia Alonso, Antonio Dechent, Mariam Hernández, Adrián Lastra, Gracia Olayo
País: Espanya
Durada: 110 minuts
Any: 2020
Gènere: Comèdia
Estrena: 14 de febrer del 2020
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- "Si et conviden a un sopar, no portis vi"
- Un bacteri podria causar 12 milions de càncers gàstrics