Putin reitera les seves demandes maximalistes per aturar la invasió

Paraules de pau que continuen sense tenir cap conseqüència pràctica quant a cessions per part del Kremlin. El president de Rússia, Vladímir Putin, va proclamar ahir la seva disposició a un acord d’alto el foc, però va mantenir les seves exigències originals maximalistes, considerades tant per Ucraïna com pels aliats europeus com una rendició de facto. "La iniciativa estratègica està completament en mans de les forces russes", va voler presumir, abans d’afegir que estava disposat a posar fi a l’ofensiva militar segons els principis que va fixar el juny d’aquest any i que inclouen l’entrega de territoris que el seu Exèrcit no ha pogut controlar en els gairebé quatre anys transcorreguts des de la irrupció dels tancs russos a Ucraïna.

En concret, el líder del Kremlin va exigir llavors l’entrega de la totalitat de les quatre regions que Rússia s’ha annexionat, Luhansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia, incloses les capitals d’aquests dos últims territoris, que es mantenen a mans ucraïneses. Aquestes demandes es van plasmar posteriorment en un pla de 28 punts que va generar crítiques irades i que incloïa limitacions en la mida de les forces armades ucraïneses i exigències de política interior a Ucraïna, amb concessions menors respecte a les regions de Kherson i Zaporíjia. Les trobades posteriors que han mantingut representants nord-americans amb ucraïnesos, i amb el mateix president Volodímir Zelenski, han reduït a una vintena els punts, eliminant els més rebutjats per Ucraïna, i s’han integrat garanties de seguretat per al Govern de Kíiv per part dels EUA equivalents a les que gaudeix en l’actualitat el Japó, i també la potestat de mantenir un Exèrcit de 800.000 homes.

Amenaces

El president de Rússia no va voler ahir obviar la concessió d’un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna. Tot i que va celebrar la falta d’acord sobre els seus actius, va proferir noves amenaces contra dirigents i responsables financers europeus que custodien aquests havers. "En algun moment hauran de tornar el que han robat", va prevenir, i va donar a entendre que el seu país iniciarà una àrdua batalla legal per recuperar-los. Fa uns dies, els governs europeus van recórrer a un mecanisme per garantir assistència financera en cas de crisi i que no requeria la unanimitat de tot els estats membre per aprovar la immobilització permanent d’aquests diners, que només es podrien transferir de tornada a Rússia quan acabi la guerra.

Notícies relacionades

La UE donarà un préstec a Ucraïna al no culminar el pla dels actius russos

Els EUA proposen tancar els ports a vaixells espanyols com a càstig

En un to de confiança, Putin fins i tot es va permetre burlar-se d’unes declaracions relativament recents del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, en què instava a preparar-se per a una guerra amb Rússia. "¿Com es prepara l’OTAN per a una guerra contra Rússia si el principal país de l’Aliança no ens considera un adversari?", va assegurar, i va recordar que la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA no esmenta ni tan sols el seu país. "¿Que potser no sap llegir?", va rebatre el líder rus.

Fora d’això, la roda de premsa anual de Putin va seguir els camins habituals, amb reporters que pugnaven per atraure l’atenció del líder del Kremlin, tot i que en aquesta ocasió, en lloc de grans pancartes amb el tema de la pregunta, només se’ls va permetre portar fulls de paper de mida reduïda. També es van elegir de manera orquestrada algunes de les 2,7 milions de preguntes enviades pels ciutadans russos, i que en general es refereixen a qüestions comunals o regionals, i que permeten al líder del Kremlin presentar-se davant la ciutadania com un líder que corregeix les negligències i els errors dels seus funcionaris o subalterns, fet que reforça el caràcter paternalista del seu règim.