Maria del Mar Bonet i el «so daurat» de la 'big band'

Maria del Mar Bonet ha cantat amb grups acústics i elèctrics, orquestres simfòniques i ‘ensembles’ orientals, pianistes de jazz i agrupacions llatines, però mai fins ara ho havia fet amb una ‘big band’, omissió que serà esmenada aquest dissabte amb un concert programat per Barnasants al teatre El Goula, de Begues. El seu ‘partenaire’ serà la mateixa Big Band Begues, que aportarà una sonoritat «daurada i molt de terra» a un repertori esquitxat per accents de swing i blues, però obert a altres registres.

Per a l’artista mallorquina, «cantar amb una simfònica és com volar i fer-ho amb una ‘big band’ és tenir els peus a terra», assenyala, i la seguretat és més gran, encara, al comptar amb un còmplice com Toni Cuenca, director del concert, el músic que el 2010 va firmar els arranjaments del seu àlbum orquestral ‘Bellver’. «Va ser una revelació», recorda. Per a Cuenca, l’experiència «marca un camí a seguir».

De Gershwin a Toti Soler

Els estàndards nord-americans que la cantant mallorquina va gravar a ‘Ben a prop’ (1989) i ‘Blaus de l’ànima’ (2011), amb Manel Camp, són un punt d’ancoratge. «Peces que va adaptar al català Josep Tero, com ‘Abraça’m’ o ‘En algun lloc del meu cor’», indica. I ‘Jim’, amb un arranjament a càrrec de Quico Pi de la Serra que li sembla, fins i tot, més bonic que les versions clàssiques. Però, a partir d’autors com George i Ira Gershwin, el temari viatjarà fins a ‘Epigrama’, de Toti Soler. «Sobre un poema de Salvat-Papasseit que parla de l’estiu, de l’amor i del sentit dels colors».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Tot això, combinat amb «un petó» a dos estimats autors, que fa 25 anys que van morir, Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. Més recordat el primer que el segon. «M’agradaria que la gent jove que canta ara cançons de l’Ovidi descobrís el Guillem, que era un gran poeta», destaca Maria del Mar Bonet, que a ‘Terra secreta’ (2007) va adaptar dues peces seves, ‘Blues en sol’ i ‘Tant com et cerc’, aquesta represa en ‘Ultramar’ (2017). «Una història d’intuïcions vagues en què ell veu una persona que viu al carrer seu, es miren, no saben si es retrobaran, ni què pensen un de l’altre, i tot són dubtes».

El concert amb la Big Band Begues representa l’inici d’una nova era de projectes per a la cantant després d’haver tancat, el 15 de gener, a l’Auditorium de Palma, els seus ‘50 anys d’escenaris’. Un disc amb cançons inèdites s’insinua en l’horitzó, i renovades inquietuds. «Però no em regeixo per la idea de fer coses noves, sinó d’intentar fer coses amb què disfruti i que em facin caminar d’una altra manera».