Pepa Flores, una vida en llibertat lluny de Marisol

«Ara només soc una ciutadana corrent, és el que vull i com millor em sento». En un temps en què l’èxit es mesura en nombre de ‘likes’ i exposició mediàtica, a molts sorprèn el retir voluntari emprès fa 35 anys per Pepa Flores. Mite artístic, i sexual, per a diverses generacions i la nena prodigi per excel·lència del món de l’espectacle espanyol, es va instal·lar a la seva Màlaga natal per viure lluny dels focus, una vida que sempre va trobar a faltar, com va confessar el seu biògraf i amic José Aguilar. Bolcada en la seva família, pendent de l’actualitat i les causes socials, és prou dubtós que acudeixi aquest dissabte a la gala dels Goya que se celebra a la ciutat andalusa i que distingeix amb el Goya d’Honor, precisament, el personatge que ella va arxivar fa dècades: Marisol.

«És una mentalitat que potser pocs entenguin ara, però s’ha de pensar que ella ho va tenir tot, va créixer davant de les càmeres de tot el planeta, era una nena amb la seva pròpia nina... –justifica Aguilar–, i quan un ha nascut amb tot això, no ho troba a faltar. El biògraf de Flores recorda una anècdota d’aquells anys, quan en un viatge a Nova York, i al ser preguntada per si li agradava la ciutat, ella, ingènua, va confessar que preferia Màlaga, on amb prou feines hi era. Per això, quan va poder agafar les regnes de la seva vida, no ho va dubtar i va buscar el que considera el seu èxit més gran, l’anonimat  d’una vida quotidiana, l’avorriment de ser una persona normal. Una decisió que, als seus gairebé 72 anys (els compleix el 4 de febrer), porta al peu de la lletra, i no flaqueja si més no amb les sucoses ofertes, xecs en blanc inclosos, per reaparèixer que li arriben.

No ho necessita. Amb un patrimoni que li permet viure folgadament, la seva vida és la de qualsevol jubilada. «S’ho ha merescut», va confessar la seva filla Celia Flores fa uns anys. Després de separar-se d’Antonio Gades, el 1985 es va instal·lar en un coquet àtic davant el mar amb les seves tres filles. Els passejos amb els gossos per la pròxima platja de la Malagueta formen part de la seva rutina des d’aleshores, igual com les compres o els cafès amb els amics en establiments del barri. Al principi apostada rere unes ulleres de sol per passar inadvertida, però després ja protegida per uns veïns que, passada la sorpresa inicial, la van acollir com una més dels seus. I es mostra agraïda, sense gaires escarafalls, quan algú la reconeix i li recorda la seva època de glòria.

La contradicció 

Va ser precisament en una pizzeria pròxima a casa seva on va conèixer qui és la seva parella des de fa 30 anys, Massimo Stecchini, onze anys més jove. Ell va ser qui millor va saber comprendre «la seva contradicció de voler ser anònima però a qui sempre reconeixen», remarca Aguilar. Stecchini va ser també qui es va enfrontar a les càmeres quan, després de l’emissió del programa de televisió ‘Lazos de sangre’, els periodistes van voler indagar en els suposats abusos sexuals soferts en la infància. «Ella en va parlar fa 30 o 40 anys, ¿ara per a què?», va dir Stecchini. «Hi ha coses que no tenen preu. Deixin-la viure en pau». Al costat de l’italià, disfruta cuinant, i està bolcada en els seus dos nets, Curro i Alejandra, sense oblidar la cura de la seva mare nonagenària. Fa uns anys va comprar una petita finca a Moclinejo, un poble de tot just 1.000 habitants a l’Axarquía, on respira la calma envoltada d’ametllers i oliveres i cuida un petit hort amb gallines.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Pepa Flores no ha perdut l’esperit compromès que va desenvolupar durant la seva etapa amb Antonio Gades, quan es va convertir en musa militant de l’esquerra. El seu entorn explica que continua molt atenta a l’actualitat i l’evolució del país, especialment a tot allò que tingui a veure amb els problemes socials. I mira d’ajudar com pot organitzacions socials de Màlaga, preferentment des de l’ombra per evitar desviar el focus d’atenció. No obstant, se l’ha pogut veure en algun esdeveniment d’associacions a favor de malalts d’esclerosi, on conquista tothom.

La música continua molt present en la seva vida. Està al corrent dels nous valors musicals, però el que l’apassiona de veritat és el flamenc. El cuc, si de cas, «el mata a casa, envoltada dels seus», quan s’arrenca a cantar o a tocar la guitarra, segons va explicar Celia Flores. I tot i que «no és de donar consells», sí que es va interessar pel disc amb el qual aquesta la va homenatjar a finals del 2016 revisant part de la seva discografia. Tan íntim era el projecte, que Pepa ho va agrair, sorprenentment, pujant a l’escenari del Teatre Cervantes per cantar ‘Tómbola’ amb la seva filla petita. Va ser l’última vegada que va trencar la seva invisibilitat buscada per reaparèixer en públic, i res apunta que ara, amb la gala dels Goya, hagi de repetir. Perquè, com va dir en alguna ocasió: «Ara faig el que vull fer».