'Ema': reggaeton i alliberament

El director xilè Pablo Larraín s’aparta de la dictadura de Pinochet (‘Tony Manero’, ‘Post Mortem’, ‘No’), la revisió d’un personatge històric (‘Jackie’, ‘Neruda’) i les connotacions dels abusos sexuals en el clergat (’El club’). Amb ‘Ema’ mira per primera vegada al Xile actual, als moviments urbans, a l’alliberament del cos a través del reggaeton quan la ment s’ha encallat en una tragèdia de disputes familiars. Amb un extraordinari treball de l’actriu Mariana Di Girolamo, ‘Ema’ ens transporta a un Valparaíso diferent on una dona jove dubta i falla en les seves eleccions, però es recupera portant-ho tot al límit veritable.