28 febr 2020

Anar al contingut

DE LA VINYETA A LA PETITA PANTALLA

'El vecino', el superheroi de còmic que viu al costat

L'estrena de la sèrie de Netflix dona visibilitat i atrau un nou públic a les historietes de Santiago García i Pepo Pérez

Anna Abella

'El vecino', el superheroi de còmic que viu al costat

Santiago García, avui brillant guionista de ‘Las Meninas’ (Premi Nacional de Còmic 2015, amb Javier Olivares), ho tenia clar quan fa 15 anys va plantar l’embrió, juntament amb el dibuixant Pepo Pérez, de ‘El vecino’ (Astiberri): «Mai veuríem el nostre superheroi fent de superheroi. Només el veuríem quan fos una persona normal». Perquè Javier López, el seu protagonista –que el 31 de desembre ha debutat a la petita pantalla encarnat per Quim Gutiérrez en una sèrie de Netflix–, no viu a Gotham ni a Metròpolis sinó en una ciutat que podria ser qualsevol espanyola. I és, assenyala Pérez, un «penques desastrós a qui, no obstant, no pots evitar tenir-li afecte», un noi d’uns trenta anys extravertit i informal que treballa al diari ‘Cosmos’, a qui una nit, el seu veí, el José Ramón –tímid i disciplinat estudiant d’oposicions–, descobreix enfundat en el seu vestit de Titán després d’enfrontar-se a dolents com el Doctor Tentáculos.   

‘El vecino’ no és més que una forma d’expressar sentiments, emocions, intuïcions i pors a través del filtre amb què veig el món des que era petit, que són els superherois. No el considero un còmic de superherois, sinó un còmic amb superherois», explica García (Madrid, 1968) des de Nova York, on resideix ara. D’aquí sorgeixen temes socials i de denúncia, com els sensesostre, les crisis de maduresa, la depressió, les inseguretats i contradiccions interiors, l’amistat, les relacions de parella, la legitimitat de la violència i el poder o la mort del pare.

Vinyeta de ‘El vecino’ / santiago garcía i pepo pérez

El secunda des de la seva Màlaga natal Pepo Pérez (1969), crític i divulgador de còmic a més de professor de Dret (tot i que el protagonista de la seva tesi doctoral és Frank Miller). «Era el 2004 i era el meu primer projecte ambiciós perquè venia de dibuixar històries curtes. Ens venia de gust fer una cosa costumista, amb gent corrent, però amb l’element superheroic, que et fa veure la quotidianitat des d’un altre punt de vista i facilita el punt de comèdia [evitant la paròdia de l’admirat ‘Superlópez’ de Jan, puntualitzen]. I el Santiago tenia una idea per a una obra de teatre amb dos veïns, un d’ells, superheroi...». I a la complicitat entre tots dos van sumar referents comuns que impregnen aquest «univers veïnal»: la vida privada de Peter Parker a l’Spiderman dels 60 i 70, el còmic ‘Locas’ de Jaime Hernandez o la pel·lícula de Billy Wilder ‘L’apartament’.  

I a ‘El vecino 1’ (pel qual el 2004 va apostar sense dubtar Fernando Tarancón, editor d’una Astiberri en els seus primers anys) li van seguir el volum 2 (2007) i el 3 (2009), ara reunits a ‘Origen’, que inclou un bon grapat d’extres, com el pròleg de Nacho Vigalondo, que dirigeix la sèrie per a Netflix. El còmic tindrà cinc entregues, la quarta prevista per a abans de final d’any, i per a l’última García té clar el final, tot i que no en dona pistes. 

Gairebé en paral·lel, també a Astiberri, han tret ‘El Vecino: Historias’, que ofereix 16 historietes, algunes d’inèdites, altres de publicades a la desapareguda revista ‘El Manglar’ (que va editar Dibbuks). Una va il·lustrar la secció de cultura de EL PERIÓDICO per al Saló del Còmic del 2007 i en una altra visiten, en actitud metaficció, el rodatge de la sèrie de Netflix. 

Visibilitat per a un nou públic

El salt audiovisual a la plataforma, celebren, implica una publicitat que ajuda el còmic, també internacionalment, ja que ha portat Dargaud a publicar ben aviat la versió francesa d’‘Origen’. «Significa l’oportunitat que ‘El vecino’ tingui nova vida, nou públic, nous lectors, cosa que és molt emocionant. Al cap i a la fi, quan un treballa tant en una obra vol que hi hagi ulls posats sobre ella», diu el guionista.

«Hi havia hagut altres projectes per portar-lo a la pantalla però no ens van convèncer. El benefici no és econòmic, perquè t’emportes un percentatge molt petit. L’important és la visibilitat que dona a l’obra i que et porta a un altre nivell de públic que potser no et coneixia», diu Pérez.       
 
Per a García, divulgador de còmic (‘Panorama. La novela gráfica española hoy’, ‘Supercómic’, ‘La novela gráfica’ o ‘Cómics sensacionales’) i sòlid guionista de ‘Beowulf’ (con David Rubín), ‘Futbol. La novela gráfica’ (amb Pablo Ríos) o ‘Museomaquia’ (amb David Sánchez) aquest 2020, mentre la sèrie es prodiga en televisió, veurà publicats nous títols:  ‘¡García! 3’ (amb Luis Bustos) i ‘La cólera’, de nou amb Olivares.