Crítica de 'Richard Jewell': heroi i malvat

Dins del peculiar ecosistema cinematogràfic de Clint Eastwood, ‘Richard Jewell’ és un altre pas de rosca sobre un dels assumptes que més ha tocat, el tema de la segona oportunitat. I també una continuació de ‘Sully’, film en què va explicar la història real d’un aviador convertit en heroi per després ser posat a la picota davant de l’opinió pública.

Notícies relacionades

Les curiositats de 'Richard Jewell', el nou film de Clint Eastwood

De quan les bombolles i mig Hollywood ens felicitaven el Nadal: de Paul Newman a Demi Moore, Gwyneth Paltrow i Shakira

El mateix va passar amb Richard Jewell, el guàrdia de seguretat que es va adonar d’una motxilla abandonada en un parc d’Atlanta durant un dels concerts que animava els Jocs Olímpics de 1996. Gràcies a ell, les víctimes mortals després de l’explosió de la bomba col·locada a la motxilla van ser menys, però després l’FBI el va convertir en el principal sospitós de l’atemptat.

Jewell era un home estrany. Amant de les armes i obsessionat a protegir la seva nació, però també molt ingenu, gairebé naïf. Al director li interessen molt les contradiccions d’aquests personatges que representen la dreta nord-americana. ‘Richard Jewell’ s’afegeix així a ‘J. Edgar’ o ‘El francotirador’, films que no són progressistes però resulten més ètics que molts títols hollywoodians pretesament d’esquerres. I Eastwood carrega bé les tintes contra la premsa sensacionalista i les manipulacions de l’FBI per obtenir proves i confessions.