Les curiositats de 'Cats', l'adaptació al cine del musical de Lloyd Weber

Aquesta setmana s’ha estrenat Cats, dirigida per Tom Hooper, el realitzadord’El discurs del rei i Los miserables. És una adaptació del famós musical d’Andrew Lloyd Weber, al seu torn inspirat en els poemes de T. S. Eliot, protagonitzat per la desconeguda Francesca Hayward i amb aparicions de la veterana Judi Dench, Idris Elba, James Corden, Ian McKellen, Jason Derulo, Taylor Swift i Jennifer Hudson. La trama se centra en un gatet que és abandonat al centre de Londres i allà entra a formar part d’un grup de felins de carrer. Anirà coneixent els seus companys, un grup molt pintoresc, uns dels quals serà escollit per renéixer.

En el repertori musical de la pel·lícula destaca el clàssic Memory, que han popularitzat desenes d’artistes com Barbra Streisand i que aquí canta Jennifer Hudson (Dreamgirls). En el film s’ha utilitzat molta tecnologia per convertir els actors en gats i també s’han utilitzat els efectes per crear uns escenaris augmentats perquè els intèrprets fingeixin ser tan petits com els felins, però les proporcions no sempre es respecten.

Inclou homenatges als clàssics, sobretot unes paneroles que ballen claqué i escenifiquen una coreografia caleidoscòpica a l’estil de Busby Berkeley. Destaca l’escenari dels voltants de Picadilly Circus, on al teatre es representa La ratera, al cine, El gato y el canario i hi ha un Catsino. Coneguem ara algunes de les anècdotes del film.

-Una protagonista desconeguda. La jove Francesca Hayward va ser escollida per interpretar la protagonista, Victoria, malgrat no tenir gaire experiència en la pantalla. Els responsables del càsting havien de seleccionar una actriu que també sabés cantar i ballar a un alt nivell. Hayward ve del món de la dansa i va ser la ballarina principal del Royal Ballet. Per a la prova va fer un solo de Giselle i va fascinar l’equip.

-D’home a dona. A diferència del musical original, el personatge del vell Deuteronomi ha canviat de sexe i, al film, és una dona, Judi Dench.

-La segona oportunitat. Judi Dench havia sigut escollida per a un doble paper al musical de 1981 a Londres. Però va tenir un accident, es va trencar el tendó d’Aquil·les i va haver de ser reemplaçada a l’últim minut per Elaine Page, que va ser qui es va acabar emportant els elogis. Ara l’actriu ha pogut prendre la seva revenja.

-Dues llegendes juntes. Dench i Ian McKellen (Gandalf a El senyor dels anells) han compartit l’escenari en múltiples ocasions però no havien coincidit en el cine fins que els va reunir Kenneth Branagh el 2018 a El último acto. Tants anys que van tardar a compartir pantalla i, poc després, tornaven a trobar-se a Cats.

-Els gats de Spielberg. Steven Spielberg va ser un dels primers en interessar-se a portar-lo al cine, però el seu projecte era molt diferent, ja que pretenia que fos un film de dibuixos animats.

-Els gats, millor lluny. Rebel Wilson, la divertida còmica de La boda de mi mejor amiga i Dando la nota, interpreta la felina ‘gumbie’ grassoneta Jennyanydots però en realitat l’actriu és al·lèrgica... als gats.

-El seu primer musical. Wilson reconeix que la primera vegada que va ser a Londres, amb 21 anys, va anar a veure dos musicals de Lloyd Weber: Starlight Express i... Cats. El director també explica que el va veure quan només tenia 10 anys i va canviar la seva vida.

-Cantant en directe. Com ja va fer amb Los miserables, Tom Hopper va gravar en directe els actors interpretant les cançons al plató sense play back. En totes dues, el director es va preocupar més perquè els actors interpretessin dramàticament que en l’aspecte musical, per la qual cosa alguns temes semblen més recitats que cantats.

-Cantants davant la càmera. Hopper tenia clar que les cançons havien de tenir noms importants al darrere, per això formen part de l’elenc dos famosos cantants amb escassa experiència cinematogràfica com Taylor Swift i Jason Derulo.

-Un presentador en musicals. El televisiu James Corden és un famós presentador de televisió en la línia d’Andreu Buenafuente. Tot i que la seva carrera com a actor de cine té pocs títols, curiosament, ja és el tercer musical en què apareix després de Begin again i Into the Woods.

-Les coreografies. Hopper volia que el film recollís diferents estils de ball, així que incorpora números que van del ballet clàssic a la dansa contemporània, del hip-hop al jazz i del ball urbà al claqué.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

-Carrera de premis. Com ja és costum en els musicals que arriben al cine, Andrew Lloyd Weber ha compost nous temes amb la intenció de poder optar als premis (les ja conegudes no són originals i no poden ser guardonades). De moment, Beautiful ghosts ha aconseguit el seu primer objectiu perquè ha sigut nominada al Globus d’Or.

-Un Globus desinflat. La mala notícia és que no ha aconseguit figurar en una categoria en què es donava per assegurada la seva nominació, la millor comèdia o musical. No sembla que els Oscar li vagin gaire millor.