16 jul 2020

Anar al contingut

RESUM DE L'ANY CULTURAL

Les 10 millors pel·lícules nacionals del 2019

Els crítics d'EL PERIÓDICO trien 'Dolor y glòria', de Pedro Almodóvar, com el millor film nacional del 2019

Les 10 millors pel·lícules nacionals del 2019

Pedro Almodóvar ha monopolitzat l’atenció durant l’any aconseguint la glòria de crítica i públic. Juntament amb el director manxec, noves i variades propostes d’autors novells, la confirmació d’Olive Laxe com a cineasta poètic i humà, d’Albert Serra com a ‘enfant terrible’ i la constatació que el cine dirigit per dones no es troba encara prou representat.

10. ’EL VIATGE DE LA MARTA’, de Neus Ballús

Una adolescent en un ‘resort’ del Senegal que s’enfronta a les contradiccions morals que comporta la forma que mirem l’Àfrica. Pel·lícula d’autodescobriment basada en el xoc generacional, cultural i racial.


9. 'QUIEN A HIERRO MATA', de Paco Plaza

Poderós ‘thriller’ que s’endinsa en el submon de la droga a Galícia a través dels fantasmes d’un home corcat per la necessitat de venjança. Fosca, incòmoda i allunyada dels clixés del gènere.


8. 'LIBERTÉ', d’Albert Serra

Gloriosa extravagància del nostre millor ‘outsider’. Serra parla del desig, el sexe i la carn com a pulsions alliberadores i ens obliga a mirar un bucle infinit de lascívia que envolta. Un tiberi depravat a l’estil del marquès de Sade.


7. 'LA TRINCHERA INFINITA', de Jon Garaño, José María Goenaga i Aitor Arregi

Relat polític sobre les ferides de la guerra civil des de la perspectiva d’un ‘talp’ i les conseqüències que la seva tancada provoca en la seva relació de parella. La dictadura espanyola explicada d’una manera diferent.


6. 'EL HOYO', de Galder Gaztelu-Urrutia

Distopia de petit pressupost i gran imaginació que utilitza la ciència-ficció per parlar de la lluita de classes, el repartiment de la riquesa i la misèria moral humana de forma tan incisiva com brutal.


5. 'LA HIJA DE UN LADRÓN', de Belén Funes

Belén Funes filma el desarrelament a través de la mirada d’una jove marcada pel sentiment d’orfandat. Un debut rigorós i honest sobre el cost de lluitar per tot amb una magnètica Greta Fernández.


4. 'ELS DIES QUE VINDRAN', de Carlos Marqués-Marcet

Marqués-Marcet utilitza l’embaràs real de María Rodríguez Soto i David Verdaguer per disseccionar la parella, les seves pors i inseguretats des de la intimitat. Una pel·lícula tan especial com plena de veritat.


3. 'VENTAJAS DE VIAJAR EN TREN', d’Aritz Moreno

Un relat caleidoscòpic, humor negre, incomoditat expressiva i un planter d’actors que ens mostra la seva faceta més subversiva. Una òpera prima valenta, plena d’inventiva visual i un toc extravagant.


2. 'LO QUE ARDE', d’Oliver Laxe

La Galícia rural, un piròman i la seva anciana mare, Benedicta. Laxe filma el que és quotidià, però també l’entorn, aquesta natura que es destrueix i torna a renéixer. Un film generós, humà i poètic.


1. ’DOLOR Y GLÒRIA’, de Pedro Almodóvar

Tota l’obra d’Almodóvar està travessada per fragments d’ell mateix, però en aquesta ocasió el director ha volgut despullar-se per complet i oferir una peça confessional, gairebé parlada en primera persona en qui es fon de manera harmoniosa la imaginació i les vivències personals, la ficció i la realitat, el somiat i l’experimentat.

Per a això utilitza un ‘alter ego’ (Antonio Banderas) que s’introdueix en el laberint dels seus records. El director fa servir ‘flashbacks’ que ens remeten a la seva infància, exposa un monòleg a tall d’exorcisme i es retroba amb els fantasmes del seu passat. També parla del cine. Del cine com a condemna, però, al seu torn, com a refugi i, en última instància, com a única taula de salvació.

Podríem considerar-la el seu ‘Ocho y medio’, el seu ‘Fresas salvajes’. Fellini i Bergman pul·lulen com a referents, però l’empremta i la personalitat artística d’Almodóvar ho impregna tot. Potser és una de les seves obres més depurades, sens dubte, la més nua i sincera, una pel·lícula de síntesi de tota la seva carrera en la qual s’evidencia que el cine per al director s’ha fusionat amb la seva vida fins al punt que resulta impossible saber on comença una cosa i acaba l’altra. 


La llista de millors pel·lícules internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Nando Salvà i Rafael Tapounet