El mite contemporani d'una arca musical

«De vegades cauen peixos voladors al mig de la coberta i l’encarregat de fer el menjar aprofita i en fa sashimi. La vida en un barco en una travessia transatlàntica exigeix dosis equiparables d’improvisació i planificació», diu Filastine. A la seva butxaca, un dispositiu comprova la ruta del barco i rep un senyal satel·litari cada deu minuts.

Mentre llegeixes aquest article, el barco, ‘Arka Kinari’, està fent la seva primera navegació a través de l’oceà Atlàntic, on recalarà finalment a la costa caribenya. Allà anirà fent ziga-zagues en diferents ports, on oferirà un espectacle en viu des de l’aigua.

¿Què és ‘Arka Kinari’? El següent projecte artístic dels músics Grey Filastine i Nova Ruth. Després d’anys establerts a Barcelona, han ideat una sèrie d’actuacions multimèdia organitzades des de la coberta d’un veler tradicional, que utilitza música en viu i audiovisuals per imaginar la vida després de l’economia del carboni, la resistència al canvi climàtic i la reincorporació als últims grans béns comuns: el mar.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

‘Arka Kinari’, un projecte autosostenible que té per objectiu crear un món diferent opera seguint la trajectòria dels seus creadors. «És la consecució de tot el nostre treball, i la seva culminació: la desobediència a tots els camps, i això implica la desobediència de les fronteres», explica Filastine. El mar obert permet una reflexió oberta sobre els límits geopolítics que imposen els humans, però també sobre la nostra condició animal. ’Arka Kinari’ és un projecte amb arrels en la desfeta climàtica. És per això que, després de l’experiència llatinoamericana, el barco posarà rumb a Indonèsia, la zona zero de l’extracció de recursos, i un dels espais de més contaminació de productes plàstics.

‘Arka Kinari’ és també la unió de dos conceptes: ‘arka’, l’arca llatina, i ‘kinari’, el vocable sànscrit que parla d’una figura a mig camí entre una au i un humà. I que recorda el mite de l’Atlàntida: aquell en què els humans abandonen la terra i tornen a l’aigua, convertits en noves criatures. Potser pots veure aquest mite en algun port proper pròximament, en aquesta arca contemporània i futura, en aquest barco musical.