28 febr 2020

Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Próxima': feminisme despistat

Aspira a funcionar com a reivindicació feminista, però acaba donant arguments als qui posen en dubte les capacitats professionals de les mares

Nando Salvà

En el primer diàleg de ‘Próxima’, sobre fons negre, sentim l’astronauta Sarah Loreau explicar a la seva filla petita com funcionen els vols a l’espai, però ho fa com si li estigués explicant un conte; i, immediatament després, les primeres imatges ens mostren l’astronauta en ple entrenament. I, de fet, la pel·lícula en el seu conjunt queda resumida en aquest contrast entre la intimitat del seu rol de mare i el dur procés d’ensinistrament per a la seva imminent missió espacial amb les seves responsabilitats maternes, que la directora francesa Alice Winocour gradualment va modelant a la manera d’una reivindicació feminista.

En aquest sentit, des del principi de la narració som testimonis de successives escenes en les quals la Sarah és objecte de comentaris i al·lusions sexistes, i el cert és que la majoria d’aquests moments resulten poc creïbles en una pel·lícula ambientada en algun moment del futur, després que moltes dones hagin precedit la seva protagonista camí de l’espai.

Més problemàtic encara, això sí, resulta la manera que ‘Próxima’ té de plantejar el difícil equilibri entre les obligacions maternes i les aspiracions professionals. Winocour es mostra exageradament interessada en fer-nos saber que les dones perfectament poden ser astronautes i mares responsables alhora. Per descomptat, la dada no resultarà reveladora per al públic d’una pel·lícula com aquesta, però en tot cas la directora es mostra interessada que ens sorprenguem per aquesta conciliació i la vegem com una gesta. En tot cas, la pel·lícula suggereix alhora que la seva protagonista és incapaç d’afrontar una separació prolongada de la seva filla, de manera que, en última instància, acaba donant arguments als qui posen en dubte la capacitat de les mares per al compromís professional.

Si malgrat això la pel·lícula funciona intermitentment és gràcies a la interpretació d’Eva Green, i de la seva habilitat per transmetre la fondària del seu personatge sense requerir res més que lleus expressions: un ampli somriure que s’endevina irònica, una simple caiguda d’ulls, un fugaç aleteig nasal que revela una gamma d’emocions. Especialment intenses són les seves escenes juntament amb la jove Zélie Boulant, tan dramàticament potents que deixen en evidència la inèrcia que la resta del relat no té.

ítem

Próxima ★★

Direcció: Alice Winocour

Repartiment: Eva Green, Matt Dillon, Zélie Boulant, Lars Eidinger

Títol original:  ‘Proxima’

País: França / Alemanya

Durada: 107 minuts

Any: 2019

Gènere: Drama

Estrena: 5 de desembre del 2019