Mor Asunción Balaguer, molt més que la dona de Francisco Rabal

La misogínia i el patriarcat han col·locat noms femenins importants de la cultura a l’ombra de les seves parelles masculines. Algunes han trencat amb l’estipulat: quan parlem de les novel·les de Siri Hustvedt no tenim cap necessitat de dir que és la dona de Paul Auster. En un altre registre, en un altre àmbit cultural i ideològic, a Asunción Balaguer li va passar el mateix: durant anys, fins ara mateix, després de la seva mort ahir a causa d’una fallada multiorgànica als 94 anys, va ser per a molts la dona (després la vídua) de Francisco Rabal.

Balaguer no va treballar en grans pel·lícules, peròla seva carrera teatral va ser desbordanti com a actriu secundària, o millor encara, actriu de caràcter, com els agradava dir a Berlanga i la seva generació, va resultar notable. Quan va treballar amb Rabal semblava que, en les escenes compartides, traslladaven la seva experiència personal: Rabal era un actor vehement i Balaguer, una intèrpret reposada, tranquil·la davant de les adversitats. Casada amb el futur protagonista de Viridiana el 1951, va debutar en el cine en un film del seu marit, El canto del gallo (1955), de Rafael Gil, un drama sobre religiosos assassinats a mansalva en un país comunista; el règim manava.

Nascuda a Manresa i educada a Barcelona, de família burgesa del món tèxtil, Balaguer va començar molt jove al teatre i va acabar a la companyia Lope de Vega dirigida per José Tamayo, en la qual va representar obres de Shakespeare, Thornton Wilder i Lope de Vega. Va fer en català peces de Guimerà, va abandonar momentàniament el teatre i va tornar amb obres d’Adolfo Marsillach i Arthur Miller. Poques convencions. El teatre, més que el cine, era un reducte contra les imposicions de la dictadura.

Notícies relacionades

"El Paco deu estar rient al veure'm de corista"

Més de dos milions de llibres venuts en un Sant Jordi de rècord

SÈRIES EXITOSES / En cine va tenir comeses en títols com María Rosa (1955), L’altra imatge (1973) –també protagonitzada per Rabal–, Loca por el circo (1982) –interpretada per la seva filla Teresa–, la sèrie Teresa de Jesús (1982), Lulú de noche (1985) i El sueño del mono loco (1989).El hermano bastardo de Dios(1986) va ser una autèntica epifania familiar: aquest film sobre la guerra civil espanyola el va dirigir el seu fill Benito Rabal i va ser protagonitzat per Balaguer, Paco Rabal i el seu net, Liberto Rabal.

Allunyada del cine, va seguir en els escenaris teatrals i va publicar una commovedora correspondència amb el seu marit, Las cartas de nuestra vida (2004). Va guanyar el Premi Max de Teatro el 2012 i va aparèixer en diverses sèries de televisió, entre elles les exitoses ‘Els Serrano’, ‘la que s’acosta’, ‘Polseres vermelles’ i ‘Merlí’.