Crítica | 'Frozen II': menys del mateix

Llevat que hàgiu passat els últims sis anys en coma, segur que heu escoltat ‘Vol volar’, l’enganxosa cançó gràcies a la qual ‘Frozen’ (2013) va passar de ser una mera pel·lícula animada a convertir-se en un fenomen cultural –si teniu fills petits, sens dubte, l’heu escoltat més d’una vegada–. Entre les cançons de ‘Frozen II’,la dissenyada per emular l’èxit d’aquell himne es titula en castellà ‘Mucho más allá’; sona als 20 minuts de metratge i és una aparatosa oda a l’aventura. També és un malbaratament de cinisme, ja que funciona com a bandera d’una pel·lícula que manca per complet d’esperit aventurer i voluntat per anar més enllà.

Notícies relacionades

'Frozen II': els poders d'Elsa

'Frozen 2': cinc raons per què ens fascinen l'Elsa i l'Anna

Ningú espera que una seqüela prengui riscos creatius, sobretot si es tracta de la continuació de la pel·lícula animada més taquillera de la història. Però, tot i així, és irònic que, en efecte, ‘Frozen’ II, d’una banda, prediqui insistentment a favor del canvi i la transformació mentre, de l’altra, recicli sense objecció elements narratius de la seva predecessora –la mateixa relació fraternal, la mateixa comèdia ‘screwball’, el mateix ninot de nou (i igual de molest), la mateixa successió de separacions, reunions i missions–, i desenvolupi un argument que sembla haver sigut ordit més per abordar qüestions de fons i preguntes que es van quedar sense respondre en la primera pel·lícula que per preparar un camí nou. I, en el procés, en cap moment aconsegueix dotar els personatges de la complexitat emocional de la qual van fer gala en la seva peripècia cinematogràfica prèvia.  

Fora d’això, ‘Frozen II’ ofereix una successió de missatges –sobre els abusos comesos per aquells que són en el poder, la importància del respecte al medi ambient i a les cultures indígenes i les pors i emocions que créixer comporta– que en tot cas es perden en una narració sorprenentment confusa; per moments resulta molt difícil saber què està passant i per què els personatges fan el que fan. Per descomptat, tot això és igual. Tampoc importa la insipidesa general del repertori musical. ‘Frozen II’,en realitat, ni es molesta a pretendre que la seva existència respongui a res més que a la voluntat de fer caixa. I cap d’aquells espectadors que han vist la primera pel·lícula unes 3.000 vegades l’hi tindrà en compte.