'Liberté': la nit que no acaba

Retrat d’una llarga nit d’experimentació sexual entre un grup de llibertins fugits de la justícia francesa que aspiren a propagar la seva filosofia d’indulgència moral per l’Alemanya de finals del segle XVII, la nova pel·lícula d’Albert Serra té el seu germen en l’obra teatral homònima que el de Banyoles va dirigir a Berlín el 2018, però, en realitat, és diferent a aquella en molts aspectes. Al cap i a la fi, manca gairebé per complet de conflicte narratiu; el seu objectiu primordial sembla ser l’exploració de totes les possibilitats atmosfèriques que l’escenari ofereix i això la situa més a prop de l’àmbit del videoart que del del cine narratiu. De fet, el projecte artístic del qual forma part també inclou una instal·lació que Serra va presentar al Museu Reina Sofia fa mesos.

Al llarg del seu metratge,‘Liberté’ ofereix una col·lecció d’imatges sexualment explícites que no resulta particularment sexi –cada espectador, això sí, tindrà la seva pròpia opinió al respecte–, però sí que transmet una peculiar sensualitat clínica i una estranya capacitat d’hipnosi. I, mentre busca alguna cosa genuïnament commovedora en la falta de limitacions socials que aquest grup d’homes i dones exhibeix i en totes les barreres que proven de trencar, Serra planteja qüestions sobre el desig i la moralitat, juga amb la tensió entre el que veiem i el que no i entreteixeix les mirades morboses dels personatges amb la de la càmera i les nostres mateixes.