Javier Mas, la volta al món amb Glen Hansard

Javier Mas va ser durant més de dues dècades un còmplice estret de Maria del Mar Bonet i va treballar, així mateix, amb artistes com Carlos Cano, Kiko Veneno i Manolo García. La seva vida va fer un gir quan Leonard Cohen el va fitxar per al seu ‘tour’ de tornada, el 2008, i els que el van seguir. «Treballar amb ell i establir amistats ena Los Angeles em va donar una projecció mundial i el truquen artistes de diferents àmbits», explica el multinstrumentista aragonès, que aquest dimecres actuarà amb el cantautor irlandès Glen Hansard al Palau de la Música, concert emmarcat en el Festival Mil·lenni.

El vincle amb Hansard, que l’està portant de gira per tot el món, va néixer fa una dècada, quan va prendre part a l’àlbum ‘Strict joy’, de The Swell Season, el seu duo amb la txeca Markéta Irglová. «Llavors jo estava amb Leonard i no vaig poder seguir-lo a les gires», recorda. Però va continuar acompanyant-lo als discos, perquè veu en Hansard«un cantautor amb força espiritual, que fa cançons amb interessants variacions harmòniques i es preocupa de la poesia», resumeix. Amb ell toca el llaüt i la guitarra espanyola.

Baptismes de carrer

Tot i que ha sigut en els últims anys quan la carrera de Hansard ha aixecat el vol, els seus orígens se situen en els primers 90 (amb The Frames), o més enrere fins i tot si atenem les seves aventures de músic de carrer a Dublín. «i a Barcelona: va estar uns mesos al barri Gòtic», revela Mas. «Això va crear una connexió entre nosaltres, perquè jo també vaig tocar al carrer en els meus inicis». Hansard va evocar aquell passat en la seva faceta d’actor, a la pel·lícula ‘Once’ (2007).

Mas deixa la seva empremta a ‘This wild willing’, el nou disc de Hansard, que desenvolupa una cançó apaïsada i amb halo místic manejant arranjaments orquestrals, minúsculs ingredients electrònics i insinuacions amb vista a Orient. Sense perdre de vista els seus orígens en el folk irlandès. «Glen forma part d’un moviment molt autèntic de cantants i poetes que toquen als bars, del qual han sortit també Lisa O’Neill o Damien Rice», explica Javier Mas, que observa allà «un ambient semblant al del flamenc a Jerez de la Frontera».

L’àlbum que no va arribar a ser

Mas segueix, al seu torn, en la línia de Cohen, ja que s’ha implicat en eldisc pòstum que sortirà el 22 de novembre, ‘Thanks for the dance’, cuinat per Adam Cohen, el fill del cantautor. «Al cap de poc temps de morir el seu pare, vaig anar a veure’l i em va parlar d’aquest material: ‘Tinc aquests recitats del meu pare i caldria posar-los música’». L’autor de ‘Suzanne’ pensava convertir-los en cançons, «però ja no estava bé i no va poder ser».

Notícies relacionades

Glen Hansard, viatge purificador al Palau

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

La veu de Leonard Cohen ressorgeix en uns textos inèdits amb prou feines lleugeres insinuacions melòdiques. «Va caldre construir les músiques i anar posant instruments». Va fer arranjaments David Campbell, pare de Beck, que, al seu torn, pren part en el disc juntament amb Daniel Lanois, Jennifer Warnes, Feist, Damien Rice, membres d’Arcade Fire i The National, i Sílvia Pérez Cruz. A ‘Happen to the heart’, cançó que ja ha vist la llum, Mas toca llaüt i guitarra, una pista de la sonoritat del disc, que ell veu «més acústica, menys maquinal», que la de l’últim treball de Cohen, ‘You want it darker’ (2016).

Amb tanta activitat mundana, es diria que hem perdut Javier Mas en la nostra escena. ¿És així? «No, no, ¡ja n’estic tip, de viatjar!», riu. «Del que tinc ganes és de parar. Ja porto molts anys fent-ho. El que m’ha passat ha sigut un privilegi i estic molt content, però ara tinc ganes de tocar amb el meu fill, Mario, que està fent coses molt interessants».