'Rèquiem' hipnòtic de Maria Rovira

Maria Rovira, coreògrafa experimentada i sàvia, li ha agafat el gust a les grans obres simfònic corals. L’any passat va triomfar amb una aclamada versió de dansa contemporània  de ‘Carmina Burana’ amb Crea Dance Company. Aquest últim cap de setmana ha estrenat el ‘Rèquiem’ de Mozart amb una magnífica acollida al Centre Cultural Terrassa. Estar a l’altura d’una música tan bonica com malenconiosa i profunda no és fàcil, però els impressionants ballarins de Rovira van fer vibrar el públic amb un desplegament de tècnica, virtuosisme, fluïdesa i connexió tant entre ells com amb la música.

La peça es va iniciar amb el so d’unes respiracions profundes que s’apaguen amb la partitura interpretada en directe per una afinada Simfònica del Vallès, les veus de la Coral Cantiga, el Cor Montserrat i un bon conjunt de solistes: Mireia Tarragó (soprano), Marta Cordomí (contralt), Jorge Juan Morata (tenor) i German de la Riva (baix).

Haver superat un greu problema de salut fa uns anys va impregnar la visió de Rovira de la missa de difunts de Mozart. El seu ‘Rèquiem’ no és trist, sinó lluminós. Transporta a una altra dimensió amb moviments orgànics de vegades, geomètrics d’altres, que beuen tant de la dansa contemporània com de les tradicions africana i oriental.  Cuidada al detall, l’obra va començar amb un cos inert a terra que és transportat a un altre món i acaba amb aquests esperits tornant-lo al seu origen. Té alguna cosa de budista.

Tant en els solos com en compenetrats duos i en exercicis corals de gran precisió, Rovira va treure el màxim partit dels seus intèrprets, capaços d’hipnotitzar el públic. La idea de comunitat es reflectia en fabulosos gestos d’aquests braços, inspirats a les cadenes de l’ADN, en una bonica escena coral on van formar un tot fluid i canviant mentre sonava el ‘Lacrimosa’. Tan impressionant va ser aquest passatge com els salts i piruetes de Javier Monier Jr i Keyvin  Martínez –qui va interpretar Carlos Acosta de jove a la pel·lícula ‘Yuri’— i els equilibrisd’Úrsula Mercado en determinats moments.   

Màgia

Els músics dirigits per Josep Prats es van haver de concentrar en l’obra pòstuma de Mozart per no deixar-se portar pels impressionants i ingràvids moviments de la desena de ballarins que entraven i sortien d’escena enllaçant les transicions com per art de màgia. L’espiritualitat de la música va connectar amb una dansa aèria que va incloure complexes construccions humanes.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Com ja va fer a ‘Carmina Burana’, Rovira va col·locar l’escenari al centre, cosa que va permetre apreciar la feina de ballarins i músics de manera frontal a una part del públic i sentir-se envoltats per la música als qui s’asseien d’esquena a l’orquestra i el cor. Tota una experiència.

Un altre èxit per a Crea Dance Foundation, iniciativa cultural privada promoguda per Tian de Pasqual, Lourdes de Pasqual i Marta Antich sense la qual no existiria la companyia que dirigeix Rovira.