Joan Ollé porta a escena 'La mort i la primavera'

Mercè Rodoreda (1908-1983) va escriure ‘La mort i la primavera’ alhora que la seva coneguda novel·la ‘La plaça del Diamant’. Joan Ollé va adaptar amb èxit aquesta última en un espectacle que va brodar Lolita. Aquest dissabte, el director estrena al Teatre El Canal de Salt, dins del festival Temporada Alta, la seva pròpia versió de ‘La mort i la primavera’, una distopia ambientada en un lloc imaginari on el dolor i el sofriment són el denominador comú. És una coproducció amb el TNC, on recalarà a partir de dijous a la Sala Petita.  

La novel·la de Rodoreda, que es va publicar de manera pòstuma, situa l’acció en un lloc estrany on regna un ordre ferri i el desig sexual és reprimit amb tota mena de tortures. És una reflexió amarga sobre la societat i el poder. «El que narra l’obra podria passar avui. De fet, a Corea del Nord passa una cosa semblant», diu Ollé. «També podria passar en un país primitiu. Rodoreda retrata un lloc infernal amb uns dirigents que no volen la felicitat de la seva gent, sinó tot el contrari: que pateixin i que no desitgin.  És un malson o, com l’autora mateixa diu: ‘Un univers al·lucinat on tot és maldat’».

Ollé inclou en la seva dramatúrgia la mateixa Rodoreda com a narradora. Rosa Renom encarna l’escriptora. És ella qui guia l’espectador a través de la història amb un repartiment integrat per Francesc Colomer, Sara Morera, Joan Anguera, Pepo Blasco i Roger Vila. 

Reduir i donar forma teatral a les 300 pàgines de la novel·la per convertir-la en un drama de 30 ha sigut una tasca molt dura, sobretot tenint en compte que el director no ha afegit ni una paraula que no aparegués en el text original. La seva versió es basa en l’edició realitzada per Núria Folch el 1986. «Tot i que Rodoreda va deixar el text inacabat, he optat per aquesta versió tancada», apunta el director. «Tot el que es diu a l’obra és de Rodoreda. Vull que les seves paraules arribin amb força».

Ollé, com molts experts en Rodoreda, està convençut que aquesta obra parla de l’horror dels camps de concentració. La va escriure a començaments dels anys 60 quan estava exiliada a Ginebra, alhora que altres obres com ara ‘La plaça del Diamant’.  

Notícies relacionades

'La mort i la primavera', el llibre més estrany de Mercè Rodoreda

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Existeix una gran distància aparent que hi ha entre aquesta obra i la resta de les novel·les de Rodoreda. «En aquest conte negre l’acció no té lloc en el segle XX ni en les zones urbanes, ni té personatges civilitzats com protagonistes, com és habitual a les seves novel·les», ressalta Ollé.  L’univers de ‘La mort i la primavera’ s’endinsa en un món més pròxim al dels seus contes, com els de ‘Viatges i flors’, on narra viatges a planetes imaginaris i sòrdids. «Rodoreda sempre va dir que ‘La mort i la primavera’ era el seu llibre més autobiogràfic. Potser té a veure amb el fet que el seu amant Armand Obiols hagués de col·laborar amb l’organització responsable de les deportacions a camps d’extermini nazis, cosa que no s’ha donat gaire a conèixer en la literatura catalana». L’horror de tot allò ressona en tota l’obra.  

El director ambienta l’obra en un espai buit, amb pocs elements, una escenografia geomètrica on juga amb llums i sons per crear atmosferes.