Cánovas, Adolfo i Guzmán reapareixen com a «grup insòlit» del pop espanyol

I, de sobte, un nom inaudit es cola en l’agenda de concerts: Cánovas, Adolfo i Guzmán, hereus d’una eminent saga del pop espanyol, ofereixen concerts aquests dies a Catalunya, aquest dijous a la sala Vivaldi, de Barcelona, i dissabte a la Cava Urpí, de Sabadell. Un inesperat retrobament amb aquella ‘Señora azul’ que va constituir una exquisida raresa en la música del 1974.

Però, com diu Adolfo «al Cèsar el que és del Cèsar»: aquesta cançó porta la firma de Rodrigo García (la lletra R de l’original sigla CRAG), absent en aquesta etapa per problemes de salut i després de cordials desacords que venen de lluny. «Sí, en Rodrigo és un gran músic, però ens va acabar fotent a tots, perquè hauria d’haver-se llançat com a solista i deixar que els altres seguíssim el nostre camí», reflexiona sense mitges tintes Adolfo Rodríguez. «Nosaltres, ara, sent tres cantants i compositors, ja no el necessitem».

El supergrup més efímer

Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán van néixer com a supergrup a semblança de les sumes de cognoms il·lustres del rock anglosaxó. Cánovas venia de Franklin; Guzmán i Rodrigo, de Solera, i Adolfo, de Los Íberos, banda amb un peu al Regne Unit que va veure frustrat el seu camí a causa d’un accident de cotxe que va deixar tocat el seu líder, Enrique Lozano. Los Íberos van rodar una pintoresca pel·lícula amb Guillermina Motta, ‘Topical Spanish’ (1970), de Ramon Masats, i Adolfo va prendre part a ‘The Rocky Horror Show’, amb Mayra Gómez Kemp. D’allà a la creació de CRAG. «El nostre problema és que ens vam ajuntar directament a l’estudi i mai vam arribar a ser un grup normal i cohesionat», reflexiona Adolfo, que troba a faltar nohaver disposat d’«un George Martin».

Però ‘Señora azul’, que oferia fins arranjaments i harmonies vocals, amb ecos tant del pop britànic més elaborat com del folk-rock, va ser produït per un gran, Rafael Trabucchelli. «Sí, i ens va donar molt de suport, però el seu paper es va limitar a la gravació, a embolicar cada tema i a posar-li el llacet», al·lega Adolfo. El disc no es va presentar en directe i els quatre es van enrolar en una gira amb Karina, que va propiciar una història entre la cantant i Rodrigo, relació «que a ella li va costar el matrimoni amb Tony Luz».

Com el Guadiana

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La cançó ‘Señora azul’ era una crítica «als crítics musicals venuts i al sistema de ‘Los 40 Principales’, cosa que no va ajudar en la seva propagació. El 1975, CRAG ja no existien i Adolfo (coautor, amb Rodrigo, de la graciosa ‘Don Samuel Jazmín’) va marxar a viure Suècia. A partir dels 80 hi hauria ocasionals anades i vingudes del grup, «com el Guadiana». I el 2014, una cimera al 75% que segueix fins avui. Adolfo té «el cuc» de gravar un nou disc, però adverteix d’«una discussió interna» sobre això.

Les discrepàncies són endèmiques: Adolfo no aprova que mesos enrere Guzmán participés en ‘La voz senior’, tot i que concedeix a la ‘performance’ un efecte positiu. «Ha destapat la desconnexió generacional que hi ha en la música d’aquest país». L’escena va servir per recuperar ‘Señora azul’ i tornar a contar la història d’aquest grup «insòlit i llunàtic», els membres del qual «venen cada un d’un planeta diferent».