Anar al contingut

TOPONÍMIA MUSICAL

La terra erma dels Pet Shop Boys

No gaire gent sap que 'West end girls' literàriament està molt influïda pel poemari cabdal de T.S. Eliot

Lucía Lijtmaer

La terra erma dels Pet Shop Boys

Que Pet Shop Boys és un duo de gent llesta no és novetat. El que sí que resulta, com a mínim, curiós és adonar-se de fins a quin punt el seu treball és un destil·lat d’influències i referències. Per a això no hi ha millor exemple que la seva cançó de 1985 ‘West end girls, potser un dels seus millors primerencs èxits.

L’enganxosa melodia farcida de sintetitzadors té en realitat inspiracions molt dispars: musicalment està lleugerament basada en ‘The message’, l’arxiconegut tema de hip-hop de Grandmaster Flash and the Furious Five, en el qual la lletra predomina, com a ‘West end girls’, per sobre de la música. Menys gent sap que literàriament està molt influïda per ‘La terra eixorca’, el poemari cabdal de T.S. Eliot, en el qual es barregen veus narratives i referències fosques. A Neil Tennant, autor de la lletra, se li va ocórrer copiar el seu estil en una cançó que va ser escrita mentre observava la gent jove beure i ximplejar a prop de Leicester Square, en ple centre de Londres.

A Neil Tennant, autor de la lletra, se li va ocórrer copiar l’estil d’Eliot en una cançó que va ser escrita mentre observava a la gent jove beure i ximplejar a prop de Leicester Square

Però ‘West end girls’ és una mica més. Els voltants de Leicester Square són el Soho londinenc, uns carrers de passat aristocràtic que van estar farcits a mitjans del segle XIX de bordells i teatres. Una zona d’altíssima densitat de població que a partir dels anys 70 i especialment als 80 va ser coneguda pels seus ‘sex shops’, per allotjar una gran quantitat de locals LGTBI i pels seus cafès oberts tota la nit, una raresa a la resta de la ciutat.

La lletra de ‘West end girls’ captura aquell moment d’ebullició del barri, tracta les diferències de classe, el flirteig entre homes i la necessitat d’escapar-se d’una ciutat opressiva. A més, inclou alguns carrers i bars concrets on els Pet Shop Boys se n’anaven de copes, en ple Chinatown, al Soho.

Per acabar-ho d’adobar, hi ha una referència directa a la ruta amb tren que va seguir Vladímir Lenin, «del llac Ginebra a l’estació de Finlàndia», durant la primera guerra mundial. Una menció sens dubte del llibre d’Edmund Wilson ‘Hacia la estación de Finlandia’. No està malament per tractar-se ¿només? d’una cançó.