Nikolaj Coster-Waldau, més que Jaime Lannister

Es diu Coster-Waldau, Nikolaj Coster-Waldau, però aquests dies a Sitges se l’ha anomenat més per un altre nom: Jaime Lannister, el del seu personatge a ‘Joc de trons’. Cosa que no molesta el veterà actor danès, però que –és fàcil entreveure– tampoc l’apassiona. «Aquests últims anys he fet dues pel·lícules entre cada temporada de la sèrie», explica davant d’un petit grup de periodistes. «I en totes dues vaig treballar més temps. El millor d’haver estat en un projecte així és que serveix perquè d’altres més petits es compleixin més fàcilment».

La seva presència va ajudar a finançar, per exemple, ‘Suicide tourist’, la pel·lícula dirigida per Jonas Alexander Arnby (‘Cuando despierta la bestia’) que divendres va enllustrar la secció competitiva del festival. Un drama de certes aromes ‘noir’ i fugues oníriques sobre Max, investigador en una agència d’assegurances que buscant un home desaparegut descobreix un misteriós hotel on els hostes poden fer realitat les seves fantasies de suïcidi. ¿I si aquest lloc fos la resposta a la seva pròpia crisi personal?

La pel·lícula vessa una malenconia molt nòrdica i mostra un Coster-Waldau més contingut que el de ‘Joc de trons’. «Cada projecte és diferent», diu l’actor. «Més expressiu o més subtil, cada personatge té els seus desafiaments. Jo he disfrutat fent de Max. És fàcil entendre’l quan has viscut una mica. Si has arribat als 50, segurament també has passat per alguna crisi important. No soc l’excepció».

Per al director, ‘Suicide tourist’ no és una pel·lícula sobre el suïcidi, en realitat, encara que surti al títol: «És una pel·lícula sobre l’existencialisme. Hi ha qui es queixa per l’ambigüitat, sobretot del final, però em sembla més interessant fer preguntes que donar respostes».

Trajectòria llarga i variada

Tot i que és conegut a tot arreu com a Jamie Lannister, Coster-Waldau porta a l’esquena una trajectòria important, desenvolupada sobretot a Dinamarca i als països nòrdics. «No em dirigeixo on se suposa que està el treball, per això potser no he fet més cine americà. Només em deixo portar per les històries que m’interessen».

El seu primer paper important li va arribar el 1994: va ser el personatge titular d’‘El vigilante nocturno’, ‘thriller’ de culte que el seu director, Ole Bornedal, va refer tres anys després als EUA, aquesta vegada amb Ewan McGregor com a protagonista. En les últimes dues dècades han confiat en Coster-Waldau directors com Ridley Scott (‘Black Hawk derribado’, ‘El regne del cel’), Joseph Kosinski (‘Oblivion’) i fins i tot Brian De Palma (‘Domino’, en la qual comparteix crèdits amb Carice van Houten, àlies Melisandre).

El rodatge d’aquest thriller amb De Palma va ser, insinua, més excitant que la mateixa pel·lícula. «Si se’n pogués haver fet un documental... (S’atura i somriu maliciosament). Ho deixarem en què va ser una producció molt complicada. No per culpa de Brian De Palma, que consti. Ell sempre estava concentrat. I només ser al seu costat, sentir com parla de cine... Té un valor incalculable», diu Nikolaj abans de recomanar-nos el documental ‘De Palma’.