CRÒNICA

Appl i la festa del 'Lied'

El baríton de moda va inaugurar el cicle Grans Veus del Palau

zentauroepp41067202 benjamin appl190929201105

zentauroepp41067202 benjamin appl190929201105 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Benjamin Appl està de moda. Tant que el cicle Palau Grans Veus ‘Lied’va inaugurar el curs amb aquest jove baríton alemany. Per descomptat que es tracta d’una veu educada i ben formada (va fer classes amb Fischer-Dieskau, tota una autoritat en el repertori), però encara està en plena evolució; és innegable que Appl sap dir com pocs les poesies posades en música en els ‘Lieder’,però, tot i així, no sembla ser l’opció òptima per inaugurar un cicle que pretén crear afició en un repertori que s’ha de regar i cuidar, més encara si s’anuncia com de «grans veus». Sobretot perquè la seva, de moment, no és un gran veu: manca d’aguts i de greus rotunds i pel mateix no s’entén aquesta aposta, més encara tenint en compte les seves recents actuacions a la ciutat, dos i fa menys d’un any. El públic que el segueix va acudir a l’auditori modernista, però la sala va mostrar un aforament escàs. I això que la convocatòria era doble, ja que el recital també s’incloïa dins de l’oferta del Festival de ‘Lied’

Notícies relacionades

Appl va aportar al seu discurs una veu una mica més enfosquida, amb una dicció més borrosa i en alguna nota sostinguda sense ‘vibrato’ va arribar gairebé a desafinar, però en el seu fraseig es va apreciar la intenció de cada paraula i imatge poètica, amb algun so en falset utilitzat com adequat ornament. L’obra del més gran liederista de la història, Franz Schubert, va ocupar tota la primera part del recital, ressaltant, per l’entrega expressiva, ‘Im Freien’ o el sempre transcendent ‘An den Mond’, en els quals es va apreciar un Appl molt més contingut i concentrat que en el seu teatralitzat ‘Prometheus’, tot molt ben coronat amb un evocador ‘Im Abendrot’.

Excel·lent des del piano Kristian Bezuidenhout, atent i generós, que a més es va lluir en els sis ‘Lieder ohne Worte’ de Mendelssohn interpretats abans del cicle que va tancar la vetllada, el bellíssim ‘Dichterliebe’ de Schumann, que li va quedar com a anell al dit a un Appl que aquí va mostrar les seves millors armes de seducció.