Anar al contingut

CRÒNICA DE FESTIVAL

Mística i rumba al Mercat de Vic

Juliane Heinemann va emocionar amb la seva sensible proposta electrònica entorn de Walter Benjamin en una primera jornada que va acabar entregant-se a la festa amb Gertrudis

Jordi Bianciotto

Mística i rumba al Mercat de Vic

XaviTorrent

Tots els accents de la música se citen al Mercat de Vic, si bé l’arrencada d’aquest any, aquest dimecres, va resultar particularment polaritzada: en un tres i no res vam passar del delicat poema electrònic entorn de Walter Benjamin a càrrec de Juliane Heinemann a la detonació festiva de Gertrudis, a base de rumba, reggae, ‘tumbao’ i el que es convingués.

Al teatre Atlàntida, honors merescuts per a Heinemann, protagonista de l’espectacle inaugural, ‘L’últim camí de Walter Benjamin’, premi Puig Porret de l’any passat (en aquesta edició ha anat a parar a Núria Andorrà), encaminat a recórrer les últimes 24 hores del pensador alemany. Espectacle, sí, perquè la successió de cançons i seqüències instrumentals es va fondre amb una exquisida posada en escena en què els músics operaven entre dues pantalles, una de translúcida al llarg de la vora de l’escenari, que recollien les suggeridores imatges paisatgístiques de Samuel Navarrete.

Pels éssers anònims

El repertori de laberlinesa-barcelonina es va moure entre un pop somiador, de melodies esveltes, i un minimalisme eteri, seguint la peripècia final de Benjamin de Banyuls a Portbou fugint dels nazis. A mesura que s’acostava l’hora més greu, la música va anar enfosquint-se fins a insinuar un alliberament espiritual. Cites als poetes (de Machado a Màrius Torres) i els executants, asos de la música improvisada (Jordi Matas, Marko Lohikari, Oriol Roca, Marcel·lí Bayer), col·locats alguns d’ells en caselles inusuals, a càrrec de sintetitzadors. I un missatge final del mateix Benjamin en què feia una crida a «honrar la memòria dels éssers anònims», en consideració a totes les víctimes de la persecució i l’exili.

Un menú molt diferent, lúdic i desenfrenat va ser el que va desplegar Gertrudis en una Carpa Negra de gom a gom. Xavi Ciurans i companyia van estrenar dues cançons amb potenciador de sabor, ‘Si tothom calla’ i la ja airejada ‘Bon dia vida’, avanços de l’àlbum produït per Roger Rodés (Macaco) que sortirà aquesta tardor. Carregant amb els seus clàssics, de ‘Samarreta’ a ‘Tan lluny de tu’, ho tenen tot per situar-se a dalt de tot de l’escena mestissofestiva. I el Mercat també va ser punt de retrobament amb Espaldamaceta, canalitzant ara el seu poder muscular natural en intenses cançons elèctriques en català (les del seu substanciós ‘Millor que mai’), i amb el còmplice de Maria Arnal, el guitarrista David Bagés, desenvolupant amb el trio Phicus el noise i jugant a pler amb greus, afinacions perverses i interferències en la Jazz Cava, punt més agrest del Mercat.