El festival de Sant Sebastià enfila cap la paritat de gènere

Per la seva alfombra vermella hi passejaran a partir de divendres estrelles com ara Javier Bardem, Penélope Cruz, Juliette Binoche, Gael García Bernal, Laetitia Casta, Ricardo Darín, Kristen Stewart i Donald Sutherland. Per la seva competició,més pel·lícules dirigides per dones que en la de qualsevol dels grans certàmens cinematogràfics internacionals. Per les seves seccions paral·leles, sorprenents ‘opere prime’ i autors fronterers, i alguns ‘greatest hits’ del circuit festivaler. La 67a edició del Festival Internacional de Sant Sebastià, dit d’una altra manera, oferirà un menú tan extens al llarg de nou dies que, inevitablement, el repàs que proposem aquí ni s’acosta a cobrir-lo en la seva totalitat. Això s’ha d’agafar com un breu sumari.

En el bon camí cap a la paritat

Entre totes les competicions cinematogràfiques internacionals, en efecte, la de Sant Sebastià és, sens dubte, una de les més fermament compromeses amb la recerca de la paritat de gènere en la seva selecció de pel·lícules. Sis dels 17 títols que es presenten a concurs en aquesta 67a edició han sigut dirigits per dones, la qual cosa en termes percentuals equival a un 35% (davant el 28% de l’any passat); considerant que, per exemple,en el concurs de la passada Mostra de Venècia les dones cineastes només van assolir un 9,5%, el percentatge no és gens menyspreable. La xifra, a més, augmenta si considerem que, entre la resta de pel·lícules, dues són històries rotundament femenines.

Entre les dones directores al concurs figuren dos valors en alça en el context del cine europeu: d’una banda, la francesaAlice Winocourporta al certamen ‘Próxima’, sobre una astronauta que veu com la relació amb la seva filla s’esquerda mentre es prepara per viatjar a l’espai. De l’altra, la polonesaMalgorzata Szumowska presenta la intriga ‘The other lamb’, en la qual s’endinsa en una secta que funciona com a metàfora de l’heteropatriarcat que ens domina. Així mateix, destaquem al concurs la presència dela barcelonina Belén Funes amb la seva ‘opera prima’, ‘La hija de un ladrón’, història d’un pare i una filla protagonitzada per dos intèrprets que són pare i filla, Eduard Fernández i Greta Fernández.

Plats forts locals i visitants

Belén Funes no és, per descomptat, l’única participació espanyola en la competició. Després d’haver triomfat aquí amb els seus dos llargmetratges previs –Loreak (2014) i Handia (2017)–,el trio format pels bascos Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenagatorna al certamen amb el drama ‘La trinchera infinita’, història d’un home (Antonio de la Torre) que està tancat a la seva casa durant tres dècades. IAlejandro Amenábarcompeteix per la Concha d’Or amb la pel·lícula que ja fa setmanes que promociona, ja que la setmana que ve arriba a la cartellera: ‘Mientras dure la guerra’, que rememora els vaivens ideològics de l’escriptor Miguel de Unamuno després de l’esclat de la guerra civil. Els dos títols, sens dubte, figuren en la llista de plats forts del concurs.

Entre els seus rivals a priori més vistosos a la recerca d’un lloc en el palmarès hi ha la sàtira hollywoodiana ‘Zeroville’, que suposa la tornada de l’actor i director James Franco al certamen després d’emportar-se la Concha d’Or gràcies a ‘The disaster artist’ (2017), i ‘Blackbird’, un drama sobre l’eutanàsia farcit d’estrelles en el seu repartiment –Susan Sarandon, Kate Winslet, Mia Wasikowska– que s’encarregarà d’inaugurar la mostra divendres a la nit i que arriba amb un hàndicap difícil de superar: la cinta danesa en què es basa, ‘Corazón silencioso’, es va alçar amb el guardó a la Millor Pel·lícula en aquest mateix festival el 2014.

Altres maneres de narrar

Habitualment centrada en aquelles propostes narratives més arriscades i allunyades de la convenció, la secció Zabaltegi mereix especial menció aquest any peruna col·lecció de títols que aborden el cine de gènere des de perspectives rotundament iconoclàstiques. La primera pel·lícula de la francesa Mati Diop, ‘Atlantique’, és una suggeridora barreja de drama romàntic, intriga policial, denúncia de l’explotació que pateixen els que menys tenen i cine de possessions sobrenaturals. Per la seva banda, el xinès Diao Yinan porta ‘El lago del ganso salvaje’, intriga criminal hipnòtica i brutalment bella, mentre que l’incombustible Takashi Miike ofereix a ‘First love’ una trama poblada per boxejadors en declivi, prostitutes drogoaddictes, policies corruptes i yakuzes. I la selecció inclou també tot un pes pesant de la cinefília, el francès Bertrand Bonello: la seva nova pel·lícula, ‘Zombi child’, barreja morts vivents i angoixa típicament adolescent per meditar sobre la història colonial de França a Haití.

Versió original sense subtítols

Al llarg dels anys, gràcies a la puixança de la seva secció Horitzons Llatins, el Festival de Sant Sebastià s’ha refermat com un esplendorós aparador del millor cine de la temporada produït a l’Amèrica que queda al sud de Donald Trump. Formada aquest any per 15 títols, la mostra s’inaugurarà divendres amb la projecció del documental ‘La cordillera de los sueños’, en el qual el xilè Patricio Guzmán torna a explorar el traumàtic passat del seu país. Entre la resta de la selecció destaquen un altre treball de no ficció –‘La ola verde (Que sea ley)’, de Juan Solanas, sobre les lluites per la legalització de l’avortament a l’Argentina– i un grapat de noms que, malgrat la seva joventut, figuren entre el més il·lustre de la cinematografia hispanoamericana: a la seva segona pel·lícula rere la càmera,‘Chicuarotes’, l’actor Gael García Bernal acompanya dos adolescents que en la seva lluita per sortir de la pobresa es veuen immersos en el submon criminal de Ciutat de Mèxic; Federico Veiroj presenta‘Así habló el cambista’, que situa una trama de corrupció econòmica al convuls Uruguai dels 70; i després d’obtenir gràcies a ell el premi del jurat del festival Sundance, el colombià Alejandro Landes porta a Donosti el drama‘Monos’, retrat de vuit nens guerrillers enfrontats a una situació extrema. Pel que fa al guatemalenc Jayro Bustamante, no porta a Zinemaldia una pel·lícula sinó dues: ‘Temblores’, història d’un home religiós que veu com la seva vida es converteix en un infern després d’enamorar-se d’un altre home, i‘La llorona’, que barreja conflictes armats, injustícies penals i venjatius esperits del més enllà.

Recopilatori de grans èxits

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

També com de costum, finalment, visitar el certamen basc ens donarà l’oportunitat de recuperar algunes de les pel·lícules que més aplaudiments han aconseguit al seu pas pels altres grans esdeveniments cinematogràfics de la temporada. A la secció Perles veurem, per exemple, alguns dels títols que van guanyar un premi en el passat Festival de Cannes: entre les quals‘Retrato de una mujer en llamas’, de la francesa Céline Sciamma; ‘Los miserables’, de Ladj Ly; ‘El que arde’, del gallec Oliver Laxe, i ‘Parásitos’, el ‘thriller’ còmic amb el qual el coreà Bong Joon-ho va guanyar la Palma d’Or.

I també faran parada a Donosti tant alguns dels títols més aclamats que van veure primer la llum a la Berlinale passada –‘Hasta siempre, hijo mío’, de Wang Xiaoshuai;‘La luz de mi vida’, de Casey Affleck– com alguns dels que van fer el mateix en la recent Mostra de Venècia. Entre aquests últims, mereixen especial menció‘Ema’, de Pablo Larraín –que incomprensiblement se’n va anar del certamen italià amb les mans buides–, i el ‘thriller’ polític‘Red Avispa’, la projecció oficial del qual serà precedida de l’entrega del premi honorífic a la seva coprotagonista, Penélope Cruz. També l’actor nord-americà Donald Sutherland i el cineasta grec Costa-Gavras rebran els guardons honorífics.