RELÍQUIA CINEMATOGRÀFICA

'Éxtasis': el primer orgasme femení del cine no pornogràfic

La Mostra de Venècia recupera el film del 1934 que va marcar per sempre la vida de l'actriu Hedy Kiesler, més tard Hedy Lamarr

zentauroepp49596108 icult190828185304

zentauroepp49596108 icult190828185304

1
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Indecent i moralment perillosa. Intolerable, immoral i lasciva. Una aberració. Són alguns dels qualificatius que el drama eròtic 'Éxtasis' va rebre al veure la llum. Dirigida pel txec Gustav Machaty, va ser la primera pel·lícula no pornogràfica a mostrar no només un nu integral sinó també la imatge d’una dona en ple orgasme. El 1934 es va projectar a la Mostra de Venècia per primera vegada, entre quantitats semblants d’esbroncades i aplaudiments; ara, 85 anys després, ha tornat al certamen italià convenientment restaurada.

Notícies relacionades

El seu protagonista, l’actriu Hedy Kiesler –que posteriorment es va veure obligada a adoptar un nou nom, Hedy Lamarr, per distanciar-se del paper–, interpretava una jove casada amb un home madur que, a més, és impotent. Un dia, mentre es banya nua en un llac, el seu cavall es posa a cavalcar amb la seva roba sobre el costellam. Mentre persegueix corrent l’animal, la noia topa amb un jove que després s’emporta al llit. L’escena de sexe posterior, bastant pudorosa segons els estàndards actuals, combina el pla de la seva mà que frega una alfombra i el de les perles del seu collaret que s’escampen mentre se les arrenca del coll amb la imatge del seu rostre que es cargola a causa de l’èxtasi del moment. La seqüència, per descomptat, acaba amb un cigarret.

El pas d’'Éxtasis' per Venècia va provocar les protestes de nombrosos col·lectius religiosos i fins i tot del Papa, que va publicar una denúncia al diari del Vaticà. Diversos països van prohibir la seva estrena durant anys. Hi va haver els que van celebrar l’actriu com una pionera de la sexualitat femenina, i segurament això mateix ha intentat també la Mostra al projectar la pel·lícula aquests dies. No obstant, és una decisió qüestionable. Avui sabem que va ser enganyada per interpretar el personatge i que, ja rebatejada Lamarr i instal·lada als Estats Units, li va ser impossible treure’s de sobre la imatge d’ella que aquell paper havia creat. Durant gairebé tota la seva vida –en concret, fins que va col·laborar en la invenció d’una tecnologia que permetia als míssils esquivar la detecció dels radars–, tot el que es va prendre de seriosament d’ella va ser el seu cos.