21 set 2020

Anar al contingut

CRÒNICA DE DANSA

La companyia de Carlos Acosta desplega tota la seva energia felina a Peralada

El grup impulsat pel nou director del Birmingham Ballet ha sabut exportar el talent cubà

Valèria Gaillard

La companyia de Carlos Acosta desplega tota la seva energia felina a Peralada

Toti Ferrer

‘Evolution’ és el nom de l’espectacle que va oferir dijous amb ‘sold out’ la companyia del ballarí cubà Carlos Acosta a Peralada, una evolució que es va fer palpable a les cinc peces que van interpretar 14 ballarins (dels 21 que integren Acosta Danza). Després de la seva estrena al festival empordanès fa dos estius, just el mateix dia que es van perpetrar els atemptats a Barcelona i Cambrils, la companyia cubana ha tornat per demostrar que el que llavors era un projecte, una il·lusió, un camí, ara està consolidat i avança amb pas ferm. 

Els ballarins –sobretot els homes– són el principal valor d’una companyia que ha sabut exportar el talent de l’illa caribenya vestint-lo amb les obres dels coreògrafs actuals més suggeridors. Sidi Larbi Cherkaoui, Russell Maliphant, Goyo Montero, Jorge Crecis... Acosta no s’hi posa per poca cosa. En conjunt, l’espectacle mostra la solidesa d’un treball que potencia no tant la individualitat dels intèrprets, sinó més aviat la qualitat del grup. Això es fa evident, per exemple, en peces com ‘Twelve’, de Crecis, una coreografia escheriana que suposa tot un repte per als intèrprets, que es passen ampolles sense parar. Es tracta de dansa-esport i és un divertiment que va posar en relleu l’energia extraordinària d’aquests atletes, així com la seva velocitat i coordinació. Els llançaments s’executen durant girs, salts, tombarelles, i els ballarins es queden suspesos en l’aire formant figures acrobàtiques sorprenents. Acosta va explicar després de l’espectacle que aquesta mateixa peça no havia funcionat amb els ballarins del Royal Ballet, ja que requereix reflexos ràpids i agilitat felina.

A ‘Trucada’, de Montero, els ballarins s’endinsen en l’expressivitat dels seus cossos amb un impuls motriu que neix de les entranyes. Alguns duos masculins recorden els bonics frisos grecs. Sense oblidar l’hipnòtic ‘Two’ que Acosta, als 45 anys, va ballar amb una saviesa i una poesia que només la maduresa aporta. També va ballar al duo de Cherkaoui, Mermaid, amb una fràgil i alhora poderosa Marta Ortega, una de les peces més aplaudides de la nit. El públic va quedar obnubilat amb aquesta sirena la dificultat de la qual per caminar es representa amb unes sabatilles de punta que cedeixen com goma i un tors que defalleix com el d’una marioneta a qui li han tallat els fils. Més lírica va ser la inicial ‘Imponderable’, en la qual els ballarins, movent-se com un sol cos, van il·lustrar les cançons compromeses i dels setanta de Silvio Rodríguez.

Després de l’anunci que Acosta assumeix a partir de gener la direcció del Birmingham Ballet -tot un caramel per a qui ha sigut una figura tan transcendental del Royal Ballet de Londres, el primer artista negre que va interpretar a Romeo, deixeble avantatjat de l’‘assoluta’ i gairebé centenària Alicia Alonso-, s’obren els dubtes sobre el futur de la companyia, si bé ‘Yuli’ afirma que la tirarà endavant perquè és el seu “bebè”. Esperem que així sigui.