Crítica d''El canto de la selva': el sentit de la mort

'El canto de la selva' és una altra d’aquestes pel·lícules que manegen ficció i documental per explicar una història inventada que és, alhora, molt real. Barreja d’antropologia i poètica, recrea l’existència d’una remota comunitat indígena brasilera i captura, especialment, la relació que els seus habitants tenen amb la mort, el veritable sentit de la mateixa i la seva simbologia. L’anècdota s’estira perquè la parella de cineastes sembla quedar atrapada en aquesta forma de vida i en la comunió lògica i senzilla amb la mort. Gairebé no passa res en l’estricte sentit narratiu; el film prefereix constatar el pas del temps, que ja és molt i important.