08 d’ag 2020

Anar al contingut

NOVA NOVEL·LA NEGRA

Entre sectes, gurus i adeptes

Després de denunciar el tràfic a 'Cornelia', l'argentina Florencia Etcheves reivindica el poder dels febles en el 'thriller' negre 'Errantes'

Anna Abella

Entre sectes, gurus i adeptes

RICARD CUGAT

La periodista i activista argentina Florencia Etcheves, que després de 25 anys com a reportera de successos va denunciar el tràfic de blanques utilitzant el gènere negre a ‘Cornelia’, es va preguntar: “¿Què passa si, de sobte, els febles i oprimits s’ajunten i aconsegueixen un poder col·lectiu prou fort per vèncer poderosos i opressors?”. La recerca de resposta, de nou a través de la “mecànica criminal” de la novel·la, la va conduir al món de les sectes, que ha abocat en ‘Errantes’ (Planeta). “Els seus líders tenen una gran capacitat de psicopatia per captar persones vulnerables. No tothom és susceptible de ser captat. En aquest escenari vaig veure que els personatges aparentment febles poden ser molt forts. Volia parlar del poder dels febles”.    

Etcheves va estudiar diferents casos de sectes, com la de Charles Manson –“ell no va ser la mà executora de la mort de Sharon Tate, sinó aquelles noies i nois a qui va seduir i a qui va convèncer que una veu li deia que aquesta gent havia de morir”–, la de Waco i la de Guyana, que van acabar en suïcidis col·lectius, o la de Colonia Dignitat, a Xile, “que col·laborava amb el règim de Pinochet, que la protegia i els portava detinguts de la dictadura per torturar”.  I va trobar elements comuns que defineixen els seus líders i gurus: “una facilitat envejable de relat i de poder de convenciment, perícia per saber entrar a la gent. Són psicòpates de manual, que no senten culpa ni empatia per ningú. Per a ells l’altre és un objecte, una cosa que és allà per donar-li plaer de tot tipus. Tenen una intel·ligència superior, una educació alta i, en molts casos, educació religiosa, que es tradueix en discursos messiànics i en què se senten especials, únics i elegits, per sobre dels altres”. 

“Els líders de les sectes són psicòpates de manual, sense empatia. Per a ells, l’altre és un objecte que és allà per donar-li plaer de tot tipus”

A la novel·la, una periodista investiga l’aparent suïcidi de tres adolescents. “No deixen de ser nens en cossos que ens semblen d’adults, però són molt vulnerables. Els pares no els entenem i els discursos de fora de casa per a ells són més seductors –opina Etcheves–. Si se senten exclosos del seu cercle social, les sectes fan que sentin que pertanyen a alguna cosa perquè els treballen l’autoestima i els diuen que són meravellosos. I llavors qui s’ha sentit tota la seva vida humiliat o menyspreat allà es troba al paradís. Però això és al principi, després és molt difícil sortir-ne”.

La maldat a velocitat de clic

Parlar de joves permet a l’autora apuntar “els vehicles que troba la maldat per arribar a les persones”. “Internet pot ser una meravella, però tot el que és dolent del món viatja a velocitat de clic. I un adolescent pot trobar-ho des del seu mòbil o a la seguretat de casa seva engegant l’ordinador”, assenyala, recordant el macabre cas de la ‘Balena blava’, “un joc en què nens i nenes de tot el món s’apuntaven per anar complint objectius i l’últim era treure’s la vida. Això és instigació al suïcidi, és un delicte”.   

Etcheves reflexiona, a més, sobre les conseqüències per als adeptes quan la secta desapareix. “¿Se senten lliures realment? ¿S’adapten a una nova vida? Quan la policia va acabar amb Colonia Dignidad, el lloc es va convertir en turístic i moltes de les persones que havien sigut captades i que hi van patir abusos i tortures, tot un infern,s’hi van quedar a viure. Van fer un lloc de vida d’un lloc de mort. Malgrat ser conscients d’haver sigut víctimes van sentir que no podien pertànyer a cap altre lloc”.