Catherine Corsini «M'interessa la fractura en la idea de parella»

L’últim film de la directora francesa Catherine Corsini, ‘Un amor imposible’, s’esdevé en una ciutat de províncies a finals dels anys 50 i narra la complexa relació entre una modesta oficinista, Rachel, i l’home de qui s’enamora, Philippe, un traductor de classe burgesa que la desitja però vol mantenir la seva llibertat tant sí com no.

En el seu anterior film, ‘Un amor de verano’, també plantejava un amor impossible o complicat, en aquest cas entre dues dones. ¿Li interessen especialment les relacions de parella no normatives?

M’interessen molt. Tots els meus films parteixen de la fractura en la idea de parella. A més, tinc molta empatia pel que es denomina la petita gent de províncies, com Rachel, que s’acaba convertint literalment en una heroïna de cine.

La pel·lícula acaba centrant-se en la relació mare-filla com en tants melodrames clàssics de Hollywood, ‘Stella Dallas’ de King Vidor o ‘Imitación a la vida’ de Douglas Sirk.

Sirk és un cineasta admirable, meravellós. Vaig pensar en aquests films, però també en Todd Haynes i ‘Lejos del cielo’. Tinc necessitat de creure en el tipus de realisme que hi ha en les seves pel·lícules. No m’interessa tant treballar els personatges a través de cert miserabilisme del cine realista, sinó que la llum de l’època, els paisatges, els facin créixer i identificar-se amb l’espectador.

Philippe li diu que no es vol casar amb ella però que s’ho pensaria si fos rica. I a continuació passa per tall dràstic a la nounada Chantal, la filla d’aquesta relació impossible.

Aquest individu diu sempre la veritat, crea el món que més li convé i l’enganxa a ella com una droga, per això és terrible. Aquesta escena que comentes va ser la primera que vam filmar. És la primera vegada que la càmera s’aproxima als dos rostres. El primer dia de rodatge és per a mi el centre del film. Després hi havia una seqüència en la qual Rachel l’hi explica tot a la seva mare. Resultava massa explicativa. Per això vaig decidir tallar-la i passar directament al pla del nadó. D’això no te n’adones fins a la fase de muntatge, que és fonamental.

Sobre el paper és una relació molt moderna, però ella està insatisfeta i ell és un egoista i manipulador.

Rachel vol canviar de classe social, sortir del seu món per accedir a un altre. Era una cosa habitual en aquella època. Hi ha una dependència molt forta d’ella cap a ell. A Rachel no li interessen els nois de la seva localitat. Busca algú que la faci sentir important. La tensió sexual és addictiva, i és cert que ell l’avisa, però ella no vol escoltar.

Notícies relacionades

'Un amor imposible': l'ètica sentimental

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

¿Per què va escollir ‘Ascensor para el cadalso’ en l’escena on van al cine?

Vaig buscar els grans èxits cinematogràfics de 1958 i el del film de Louis Malle va ser dels més remarcables. Però també ho vaig escollir per la part transgressora de Jeanne Moreau en aquest film. Resultava interessant per obrir la mentalitat de Rachel. El rostre de Moreau i el de la meva actriu, Virginie Efira, es podrien identificar.