Paul Anka: "Qualsevol es pot identificar amb 'My way'"

Amb 17 anys va ser un ídol pop de l’era de la festa a cavall de l’èxit ‘Diana’ (1959), compost per ell i al qual van seguir ‘You are my destiny’, ‘Crazy love’ i ‘Put your head on my shoulder’. Però Paul Anka va viure altres pàgines daurades uns anys després, arran de la seva lletra per a ‘My way’, la cançó amb què Frank Sinatra es va revitalitzar la tardor de la seva vida. El cantant canadenc, d’avantpassats sirians i libanesos, combina els dos repertoris, el seu i el de Sinatra, en l’espectacle que porta aquests dies a Espanya: aquest dissabte, al Festival de Peralada, i dilluns, al madrileny Teatro Real.

Hi ha un Sinatra jazzístic i un altre de més melòdic, així com l’‘entertainer’, la figura del ‘show business’ i el mite cultural del segle XX. ¿Quina és la seva versió de l’artista que més voldria ressaltar?

Vaig tenir tota una experiència personal amb ell al llarg de molts anys i, per tant, puc veure tots els seus perfils. A figures com Frank Sinatra o Michael Jackson se les acostuma a jutjar per aspectes molt diversos, relatius a la seva personalitat, però el que jo vull és destacar la seva contribució a l’art. Per a mi Sinatra va ser el millor cantant i la meva missió és acostar-me a tota la seva professionalitat i la seva màgia.

¿Una màgia associada a una manera artesanal de fer discos?

Certament, ara tot es fa amb màquines i, si no cantes bé, algú s’encarregarà que sembli que ho fas. Amb Frank Sinatra tot era en directe a l’estudi, amb els músics. Vam créixer amb aquella visió natural de l’art i amb molta preparació al darrere. Per això els discos de vinil estan tornant, perquè conserven aquell so natural. Sinatra, igual com els cantants amb qui vaig créixer, tenia un llarg ensinistrament al darrere, un ofici.

¿Recorda quan el va conèixer?

El vaig conèixer en un restaurant asiàtic de Los Angeles cap a finals dels anys 50, però va ser més tard quan el vaig retrobar a Las Vegas, quan jo estava treballant allà. Vaig conèixer Sammy Davis Jr. i els altres, i viure al voltant del Rat Pack, sent molt més jove que tots ells, va ser una de les millors experiències de la meva vida. Una època molt intensa, en la qual la indústria i els clubs estaven relacionats amb la màfia, i havies de tractar amb tot allò si volies sobreviure. La meva vida va tenir un canvi en aquells anys.

Durant una estada a França, va escoltar la cançó ‘Comme d’habitude’, de Claude Françoise i Jacques Rebaux, que va convertir en ‘My way’. ¿Què li va cridar l’atenció d’aquella peça?

Al principi no em va semblar gran cosa, però em vaig adonar que aquella melodia tenia una cosa especial. Jo només tenia 25 o 26 anys, però ja estava lluny dels meus èxits adolescents. El cas és que jo havia presentat Sinatra al meu productor, Don Costa, amb qui acabaria fent molts discos. S’ha de tenir present que ell havia odiat la música pop i no li agradava Elvis Presley: preferia el cançoner americà clàssic.

¿Sinatra pensava llavors a retirar-se?

Sí, un dia em va trucar per dir-me que tot havia acabat, que volia deixar-ho, però que encara volia gravar un disc més. En l’ambient hi havia els Beatles i Jimi Hendrix; músiques molt diferents. Vaig reprendre aquella cançó francesa i em vaig posar a escriure. Jo havia volgut ser periodista de petit. Vaig començar a escriure intentant posar-me a la seva pell, però en un sentit metafòric: “I ara el final s’aproxima...” L’hi vaig cantar per telèfon. Dos mesos després em va trucar des del seu estudi a Los Angeles. “Hey ‘kid’”, així em deia. “Escolta això”. I era ‘My way’, cosa que va ser molt emocionant. I ell va decidir seguia endavant amb la seva carrera i vam tornar a col·laborar amb ‘Let me try again’.

‘My way’ ha sigut adaptada per multitud d’artistes. Com els Sex Pistols, en estrident i paròdica clau punk: ¿massa irreverent per a les seves orelles?

Òbviament, és una cosa molt diferent. Però em va despertar la curiositat i em vaig adonar que era una versió molt autèntica. ‘My way’ és una cançó amb què molta gent es pot identificar, ja siguin homes, dones o de diferents edats. Reflecteix una experiència i té un significat diferent per a cadascú. Per tant, em va semblar un honor que l’adaptessin.

Notícies relacionades

L'exultant vitalitat de Paul Anka a Peralada

¿Val la pena?

Així, aquesta vegada a Peralada, Paul Anka també serà el portador de la memòria de Frank Sinatra.

Sí, és en part un concert diferent al d’altres vegades. El títol del concert és ‘His songs, my songs, my way!’, perquè no vull que els meus fans creguin que no cantaré ‘Diana’ ni ‘You’re my destiny’. He estat fent aquest tipus de concert amb molt èxit al llarg d’un any i els promotors espanyols s’han interessat molt perquè ho faci aquí, cosa que ha sigut una sorpresa molt agradable. És el 50è aniversari de ‘My way’ i crec que tot encaixa bé, les seves cançons i les meves. Hi ha cançons meves que crec que he de cantar i que vull cantar, ¡i soc egoista i ho faré! Però crec que la barreja dels dos repertoris pot ser molt refrescant.