Los Planetas i més enllà a Pedralbes

L’eternitat aconseguida dona aLos Planetasla possibilitat d’explorar horitzons generalment hostils per al rock a través de camins enredats. El grup granadí va celebrar la nit de divendres alFestival Jardins Pedralbesels 20 anys de la publicació del seu disc més aplaudit,‘Una semana en el motor de un autobús’, envoltats per l’orquestra Arts Symphony Ensemble i el cor Arsinnova. Un pas de rosca més al que van presentar mesos enrere a l’Auditori, quan ja es van transportar al so delicat amb un quintet de cordes.  Entre l’orquestra s’identificava els membres de Los Planetas amb la ‘X’ que il·lustra la portada d’‘Una semana en el motor de un autobús’.

Notícies relacionades

Barcelona es prepara per a un Nadal ple de musicals

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics

El concert va ser un repàs de l’àlbum publicat el 1998, que va despertar l’indie espanyol. Un record estricte en les formes que va mantenir fins i tot l’ordre de les cançons al disc, que narra el tumult emocional després d’una ruptura sentimental. Així doncs, van obrir amb ‘Segundo premio’ –i van seguir amb ‘Desaparecer’, ‘La playa’...–, que com la resta del disc té una composició de rock simfònic bastant marcada que no fa impròpia la seva adaptació a orquestra. Un ‘però’ pot ser la pèrdua del so psicodèlic, que en la seva forma original ajuda a la sensació de caos mental, de pujades i baixades. Encara que la singular barreja entre la veu nasal de Jota, líder de Los Planetas, i la finor orquestral també podia provocar aquesta sensació. 

La contenció acadèmica sobre l’escenari també va regnar en el públic, que va començar a entendre que allò era un aniversari enmig del concert amb ‘Cumpleaños total’. Al final es va arribar amb “un premi molt especial” –va presentar Jota–, ‘La Copa d’Europa’. Però el clímax esperava, seguint amb el símil futbolístic, en el temps afegit. ‘De viaje’, única concessió fora d’‘Una semana...’ va servir per celebrar els 25 anys acabats de complir de ‘Super 8’, primer àlbum de Los Planetas. I va ser sense orquestra quan la nostàlgia va emergir i va corejar: “Tú y yo de viaje por el sol; en una nueva dimensión. ¿Qué podría ser mejor que estar siempre juntos tú y yo?”.