'Ànima', l'anunci d'Estrella Damm: un mar en perill

Adeu a les vacances, als barrets de palla, als biquinis i a les cerveses en ple sol. En la seva nova campanya estiuenca, Estrella Damm ha apostat per una cosa completament diferent, més conscient. Del ‘feelgood’ al ‘feelbad’. Mentre alguns continuen creient que nosaltres, els humans, som el centre de tot, aquí es recorda la importància de cuidar el que tenim si volem alguna altra comèdia romàtica i de platja en el futur. Sense el mar, no hi ha nosaltres.

Aquesta entrega de la saga #Mediterràniament deixa tocat i literalment enfonsat en un minut, dotze segons (primera part d’un aparent díptic). Per a qui encara no ho sàpiga, en l’espot veiem com una solitària dansa submarina es veu entorpida per unes masses tòxiques que semblen meduses, però no brillen, ni són part natural del paisatge ni aporten res a l’ecosistema: és plàstic.

Notícies relacionades

Tots els secrets d''Ànima', el nou anunci d'Estrella Damm

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

La idea (d’Oriol Villar) és tan clara com efectiva, i la seva execució, inusitadament poètica en un paisatge audiovisual on crida l’atenció qui crida més alt. Les etèries imatges proposades pel director Nacho Gayán es gronxen al ritme d’una banda sonora de fràgil gravetat: una cançó escrita i composta per Joan Dausà, però en la més apropiada veu de Maria Rodés, que flexiona amb cura el seu múscul més somiador, aquell amb què va sorprendre a ‘Sueño triangular’ (2012).

Una altra jugadora valuosa de l’equip és la protagonista,Claire Friesen,ballarina canadenca amb experiència en la natació sincronitzada. Aquí segueix els passos de Julie Adams a ‘La mujer y el monstruo’, o, sobretot, Julie Gautier a l’estimat curt ‘AMA’, per tallar la respiració amb una mica de dansa submarina en apnea. Del segon acte esperem el seu rescat. Estem a temps. Ho hem de creure.