Anar al contingut

INICIATIVES PER PRESERVAR UN LLEGAT

La Biblioteca Valenciana conserva 30.000 dibuixos de còmic originals

La Universitat de València ha constituït una càtedra d'Estudis del Còmic

Nacho Herrero

La Biblioteca Valenciana conserva 30.000 dibuixos de còmic originals

Miguel Lorenzo

Perquè el còmic es consolidi com a art major no només n’hi ha prou amb un espai als museus. Hi ha dues potes més, íntimament lligades, que no poden faltar: la universitat i els fons bibliogràfics. També totes dues han sorgit a València, tot i que amb força desigual.

El monestir de San Miguel de los Reyes abans, durant i després de la guerra civil va ser una presó i ara és la seu de la Biblioteca Valenciana, que té entre els seus fons més de 30.000 dibuixos originals. La majoria procedeix de la compra ja fa més d’una dècada dels fons de l’editorial Maga (1951-1986), responsable des de València de còmics històrics com 'Pequeño Pantera Negra' o 'El pequeño héroe'. 

Aquesta compra va atreure donacions com les de les germanes Añón i a l’arribada de números de 'Los chicos', 'El Guerrero del Antifaz' o 'El Capitán Trueno'. D’allà va sortir l’exposició 'El tebeo valenciano' que es va inaugurar en la 25a edició del Saló del  Còmic de Barcelona del 2007.

Falta catalogar-los

Però Álvaro Pons , comissari de la històrica exposició 'Valencia, línea clara' i membre del consell assessor de l’ IVAM, remarca que en l’apartat dels fons, “falta quasi tot per fer, no es només tenir-los, s’han de treballar, catalogar i estudiar”. “Són un patrimoni cultural importantíssim a partir del qual es poden treure moltes conclusions de la seva època. Els autors del còmic mai han sigut de l’elit i han representat el que passava al carrer de manera directa”, subratlla.

Allà entra l’acabada de constituir Càtedra d’Estudis del Còmic Fundació SM de la Universitat de València (UV), emmarcada en el paraigua de l’Aula del Còmic d’aquest centre que engloba altres iniciatives.

“És fonamental la tasca de la universitat, és una altra de les potes de la normalització del còmic que, com a cultura popular i llenguatge, necessita investigació acadèmica. És polièdric i pot ser estudiat des de molts vessants, com el llenguatge o la sociologia”, apunta Pons, que es troba també al capdavant d’un projecte que ha posat en marxa jornades del còmic com a eina d’aprenentatge que el pròxim curs es convertiran en màster.

Eclosió de tot

A més, històricament la UV ha impulsat exposicions que (encara) no entren als museus. Va passar fa tres anys amb 'La Traca. La trasgresión como norma', que repassava la vida i mort del setmanari que des de València i en la segona república va vendre més de mig milió d’exemplars d’alguns dels seus números. La seva militància antifeixista i contra l’Església i les seves caricatures de Franco va suposar l’execució a l’acabar la guerra civil del seu editor i del dibuixant Carlos Gómez 'Bluff'.

“Tot forma part d’un gran ecosistema”, explica Daniel Tomás, director de continguts de l’exitós Saló del Còmic de València, que en la seva última edició va tenir 23.000 visitants, amb apostes transmèdia com les pel·lícules de Marvel o els videojocs, per completar la dels autors locals.

“És un moment d’eclosió de tot”, apunta Tomás, que destaca especialment un factor: les autores. “Hi ha Ana Penyas i Laura Pérez, és clar, però també es veuen moltes autores a Tenderete”, deixa anar.

Temes: Còmic