MOR UN GENI DE LA TELEVISIÓ

Els mems que va encunyar Chicho Ibáñez Serrador en els seus programes

undefined1553802 rodaje de la nueva serie de tve un  dos tres  dirigida por n190607182631

undefined1553802 rodaje de la nueva serie de tve un dos tres dirigida por n190607182631 / AGUSTIN CATALAN

1
Es llegeix en minuts

Chicho Ibáñez Serrador va ser el creador de moltes frases que van passar a incorporar-se al llenguatge popular gràcies al gran poder de la televisió i, sobretot, del concurs 'Un, dos, tres, responda otra vez'. Mems abans dels temps d’internet.

"Y hasta ahí puedo leer...". La mítica frase de Mayra Gómez Kemp, en els seus temps de presentadora de l’'Un, dos, tres...', que va estrenar Kiko Ledgard.

"Y si algo falla el responsable es... Narciso Ibáñez Serrador". Així firmava en els crèdits del concurs que va crear i va dirigir, en el qual es van popularitzar tantes frases recordades com "por 25 pesetas...",“piticlín, piticlín”, "amigos y residentes en..." o el "campana y se acabó" de les germanes Hurtado, unes de les supergarrepes més conegudes. "Escuchemos la voz de los supertacañones". 

Ser un 'cicuta', un personatge agre, amb referència als primers ‘dolents’ del programa, que se n’alegraven quan els concursants perdien. "Hemos venido a jugar", la gran frase que pronunciaven els concursants quan no s’emportaven el premi gros, que era invariablement "Un apartamento en Torrevieja, Alicante," tot i que "el cocheeee" també va passar a la memòria popular. O "Tieeeemmmpooooo".

Els còmics van donar molt joc, des del Dúo Sacapuntas i la seva "la plaza estaba abarrotáaaa" o el "veintidó" fins a les Hurtado i els seus "vamos, vamos, que nos vamos". 

Terror popular

"¡Nadie hizo nada! Y es que, ¿quién puede matar a un niño?”, el final d’una de les seves pel·lícules més recordades, "¿Quién puede matar a un niño?".

"A partir del silencio puede hacerse cualquier cosa; sobre todo, el terror. El terror al silencio. El silenci és el pròleg de l’esgarip. No habrá gritos sin que antes haya habido un silencio [...] Esta noche, cuando estéis en vuestra cama o sofá, o donde coño durmáis, os diré que penséis en ello, en el silencio. Y veréis que en silencio, poco a poco, se empieza a jugar a diseñar los miedos. El miedo que es el prólogo de cualquier terror. Poco antes de que os durmáis, prestad atención a lo que os rodea, y sentid el silencio; y con él, el miedo", va explicar el 1917, en el festival Nocturna de Madrid.

Notícies relacionades

"Empiezas la semana que viene", la seva frase favorita quan trobava un talent.

I una declaració de principis: "No me da miedo la muerte; me da miedo el fracaso", que va dir en una entrevista.