Picasso, el 'top model'

La foto que rep el visitant tot just trepitjar el territori de 'Picasso, la mirada del fotògraf' és una de David Douglas Duncan feta el 1957 a Cannes, en què l’artista malagueny apareix d’esquena, mirant a la terrassa d’un tal restaurant Felix mentre un grup de fotògrafs immortalitzen el seu posat, entre tranquil i segur de si mateix. Se’l veu còmode davant les càmeres, a Picasso, i això que apareix d’esquena. Però era habitual. No l’esquena, sinó la comoditat. Els que tenen en el seu arxiu mental imatges del pintor estan veient ara mateix que sempre era amo de l’enquadrament, de l’espai i de si mateix. Mestre de la seva imatge, com queda patent en l’exposició que estrena aquest divendres el Museu Picasso. Fruit de la col·laboració amb el Musée Picasso de París, la mostra inclou més de 200 imatges, material inèdit i treballs de fotògrafs aliens a la llista dels habitualment associats amb el pintor.

Són el centre de gravetat de la mostra les instantànies que capten Picasso als seus tallers, des del famós del carrer dels Grands Augustins –l’escenari del 'Guernica'– fins als que va tenir al sud de França, a Antibes, Vallauris o Cannes, passant per l’estival d’Horta de Sant Joan, on es va instal·lar entre el maig i l’agost del 1909. "És una exposició que ensenya el lloc més íntim de Picasso: el lloc de la creació", va assenyalar el director del museu barceloní, Emmanuel Guigon. Però, ben mirat, i atès que la mostra inclou fotos fetes pel mateix artista, el tema dels tallers bé pot ser vist com un vehicle i el vehicle pot ser vist al servei d’una cosa més gran i substanciosa: la relació de Picasso amb la fotografia. Darrere i davant les càmeres. Aprenent dels seus fotògrafs amics. Experimentant amb ells.

"¿Picasso era fotògraf? La qüestió queda oberta", va reflexionar la comissària científica de l’exposició, Violeta Andrés, atenent la pregunta d’un periodista. "Va practicar la fotografia. La va experimentar amb fotògrafs de professió. Va experimentar amb la tècnica fotogràfica com amb qualsevol altra tècnica". Picasso era un creador d’imatges i no es podia resistir a la seducció de la càmera, segons va acabar dient. Així que el trobem posant per a George Braque amb l’uniforme militar de George Braque al seu taller del bulevard de Clichy, l’abril del 1911; el trobem fotografiant Ricard Canals al taller de Ricard Canals al Bateau-Lavoir, el 1904, a París, reflectit al mirall darrere del seu amic; el trobem fent anotacions sobre la fotografia que Lee Miller va fer el 1904 del seu taller al carrer Ravignan: ‘Fenêtres de mon atelier. 13, rue Ravignan’ (‘Finestres del meu taller. Número 13, carrer Ravignan’).

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Així el trobem. Sempre jugant.

L’ampliació de la foto de Duncan al rebedor de la mostra és paradigmàtica d’un d’aquests jocs: el que va dur a terme el pintor per tal de transformar-se en personatge. "Picasso va ser un dels primers famosos", va recordar la comissària. "Des de molt jove va tenir consciència de ser fotogènic i davant la càmera va posar en escena un personatge". Cosa que s’ha de tenir en compte al endinsar-se en la mostra, perquè en la major part de les fotos que li van fer als seus tallers està fent un paper. "Per exemple, hi ha una foto en què fa el personatge de pintor, amb una paleta i un pinzell a la mà, quan se sabia que no treballava així. O quan posa de boxejador. Picasso va viure l’època de la revolució de l’art modern i volia ser el protagonista". La seva veritable intimitat, el seu jo espontani i natural, és un bé escàs. "Aquest és el control de Picasso sobre la seva imatge. Fa de model, però és totalment conscient del que fa". Com en la foto de Cannes.